El refugi Giner de los Ríos està situat en ple cor de
la vasta i fabulosa Pedriza del Manzanares, un paradís de capricioses
formacions granítiques enclavat al sud de la serra de Guadarrama, la qual forma
part del Massís Central de la península Ibèrica i es troba inclosa dins del Parc
Nacional homònim. El refugi, que està situat a una alçada de 1.200 metres, es
pot visitar emprant tres quarts d’hora de caminada des de l’aparcament limitat
i controlat de Canto Cochino. El llibre “Refugio Giner de los Ríos (1916-2016)”
va néixer per commemorar els cent anys d’aquest històric i entranyable
equipament amb una publicació dedicada a la seva història. Es tracta d’una obra
de mides més aviat reduïdes, de la qual en destaca la concepció
ben original, d’edició acurada i rigorosament documentada i amanida amb moltes
il·lustracions. Les seves pàgines, escrites per l’alpinista, escriptor i
directiu “peñalaro” Carlos Muñoz-Repiso (Tànger, 1941), glossen la singladura
d’aquest refugi de forma cronològica, un periple que no ha estat pas un camí de
roses i que va començar quan l’edifici va ser erigit l’any 1916 per la Real
Sociedad Española de Alpinismo Peñalara (RSEA Peñalara), que avui en dia el
continua gestionant. Al llarg del llibre hom copsa que s’hi narra una gran part
de la història fundacional d’aquesta entitat muntanyenca i ensems de la
descoberta pionera i la posterior exploració sistemàtica de la Pedriza, uns fets que al llarg
del temps la varen convertir en un objectiu d’escalada de primer ordre.
Es conta que
l’any 1910 ja existia un primitiu i precari refugi a la Pedriza, l’anomenat
Chozo Kindelán, erigit pels tres germans Kindelán (José Manuel, Juan i Ultano)
i el seu cosí Pablo Martínez del Río, veritables pioners de les primeres
escalades a la regió. Més tard, l’any 1913 es constitueix la “Sociedad
Peñalara: los Doce Amigos”, que com resa el seu nom la formaven tan sols dotze membres i va ser precursora de l’actual
RSEA Peñalara. En el si de la incipient entitat va sorgir la idea de construir
un veritable refugi en ple cor de la Pedriza per fomentar l’excursionisme a la
zona i dinamitzar l’entitat. Es creu que va ser el pioner “peñalaro” José
Fernández Zabala qui va ser l’impulsor d’aquesta tasca. Dins del pròleg del
llibre, escrit per Pedro M. Nicolás, president de la RSEA Peñalara, apareix de
quina forma es transmetia aquesta iniciativa en aquella època:
“Peñalara está ultimando la construcción de un refugio en el interior de la
misma Pedriza de Manzanares, que se jacta de haber descubierto y señalado á la
admiración de todos como un paisaje fantástico y grandioso, teatro para todas
las formas del alpinismo, desde el más pacífico al más intrépido y heroico”
En l’obra de
Muñoz-Repiso es descriuen totes les vicissituds burocràtiques de l’època per
fer realitat el refugi, amb el rocambolesc engany patit en l’adquisició del
terreny i també el sorprenent pressupost de 3.000 pessetes de l’època (uns 18 euros de l’any
2016!), sufragats mitjançant una subscripció popular encapçalada ni més ni menys
que pel rei Alfons XIII i altres personalitats d’alta instància. D’aquesta
forma es va construir l’edifici i es va establir que la inauguració oficial seria
uns dies després del final de les obres, en concret el dia 15 de maig de 2016, diada
de Sant Isidre, festiva a Madrid. Però segons diu el llibre…
“¿quién era capaz de mantener el refugio cerrado hasta el día de su
inauguración? Se produjo espontáneamente una preinauguración oficiosa y el
refugio comenzó a utlizarse por los asociados desde el mes de abril,
aprovechando las fiestas de Semana Santa”.
…i fins i tot
es va arribar a encetar el 20 d’abril de 1916 un llibre de registre “no
oficial” a dins del refugi, en el qual varen signar aquell mateix dia els
primers ascensionistes d’una de les roques més famoses de la Pedriza, el
Pájaro, que llavors s’anomenava “el Pinganillo Grande”, inaugurant l’era del primer boom d'escalades destacades a la regió. Els signants foren José Fdez. Zabala,
el capdavanter, i els seus companys Joaquín García Bellido, Juan Almela Meliá i
Alfredo Schachtzabel. La part posterior de la portada d’aquest llibre ens
sorprèn amb una advertència escrita amb llapis:
“¡¡¡Ojo!!! En la fuente del Tolmo hemos encontrado 4 sanguijuelas de 10 milímetros.- Bebed con precaución.”
Aquest llibre
històric, que va ser retirat durant l’acte d’inauguració oficial del refugi i
substituït aquell mateix dia pel primer registre oficial, el vaig poder
fullejar a la seu de la RSEA Peñalara gràcies al seu amable bibliotecari i
documentalista Miguel Tébar, que malauradament ens va deixar l’any 2022
escalant als Galayos. Serveixin aquestes línies per homenatjar-lo a la seva
memòria!
 |
| Portada del primer llibre de registre “no oficial” del refugi Giner de los Ríos, col·locat el 20 d’abril de 1916. Foto: d’Òscar Masó Garcia a l’Arxiu RSEA Peñalara. |
En aquella època el refugi era d’ús exclusiu per als
socis de la RSEA Peñalara i la seva clau es custodiava a les dependències del
club. Cal tenir en compte que llavors no era tan fàcil accedir al refugi i a la
Pedriza com avui en dia, i la funció d’aquest equipament estava més que
justificat. A l’hora de batejar l’edifici, Zabala va proposar el nom del
destacat pedagog i filòsof Francisco Giner de los Ríos (1839-1915), finat un
any abans d’inaugurar-lo. Francisco Giner va crear la Institución Libre de
Enseñanza, basada en un innovador mètode d’educació que va influir poderosament
en la seva època i també en els socis fundadors de la RSEA Peñalara, a qui
consideraven com “el verdadero descubridor del Guadarrama desde un punto de
vista educativo, paisajístico y estético.”
El llibre ens narra la multitudinària inauguració del
refugi, que va coincidir amb la segona ascensió al Pájaro, i va recorrent les
vicissituds de les seves quatre parets, fent èmfasi amb els guardes que l’han
gestionat i ensems incloent un emotiu escrit de l’actual responsable, l’incombustible
Guzmán García. També s’hi narren múltiples anècdotes com les aparicions de
llops, la figura del pastor que feia l’aprovisionament del refugi i que fins i tot s’encarregava
del servei postal, les gestes escalatòries i les típiques polèmiques, com la de
la cadena que es va ficar al Pájaro per pujar-lo massa fàcilment, i també la
vida social de cada moment, com quan l’any 1930 va passar a ser la casa del GAM
(Grupo de Alta Montaña de Peñalara), i en acabar la Guerra Civil es va
rebatejar amb el nom de refugi José del Prado, un destacat “peñalaro”, fins que
l’any 1976 va tornar a tenir el nom dedicat a Giner de los Ríos. Se’ns explica que en el decurs de
les dècades el refugi ha viscut èpoques de gran afluència, també de reformes i altres
de gran deteriorament degut al clima o al vandalisme (ja en el llunyà 1920 s’hi
van fer greus bretolades!), però sempre ha estat mantingut, cuidat i freqüentat,
a pesar de la millora exponencial del transport i les comunicacions, que han
fet que la Pedriza i el Giner de los Ríos quedin a un tres i no res de la gran
urbs madrilenya, amb el consegüent risc de decaure l’interès pel refugi. Però no obstant això, i a pesar de la modernitat, el refugi ha arribat fins el dia d’avui en bona
forma, acollint amb els braços oberts a tots els escaladors i excursionistes, i en
definitiva a tot els enamorats de la meravellosa Pedriza.
 |
| L’impressionant Pájaro o “Pinganillo Grande” va ser ascendit per primer cop el 20 d’abril de 1916 i els seus protagonistes van signar en el primer llibre de registre "no oficial" del refugi Giner de los Ríos. Autor: Albert Masó Garcia. |
Bitácora del refugio
Cal destacar l’inesperat i original capítol final del
llibre, titulat “Bitácora del refugio”, ple de nombrosos extractes
extrets dels dotze llibres de registre del refugi que hi ha hagut durant els
seus primers cinquanta anys de vida, i que han passat a estar custodiats per la RSEA
Peñalara. Es tracta de llibres que varen ser fruit d’una tradició que amb el pas dels anys es
va anar perdent. Aquest curiós capítol ocupa una tercera part del llibre i es
troba farcit d’imatges de molts escrits, croquis i dibuixos plasmats pels
visitants del refugi dins d'aquests registres. Aquí es demostra la importància
capital d’aquests llibrets, siguin dipositats en els refugis o a dalt dels cims
de les agulles i les muntanyes. Tots ells acullen uns sentiments, unes
vivències i unes dades cabdals per entendre l’activitat muntanyenca i la vida
social de cada època. Són, en definitiva, una font de dades tan genuïna, informal
i espontània que hauria de ser digna de considerar-se, amb majúscules, part del
Patrimoni Cultural, Social i Històric del món dels muntanyencs i muntanyenques.
Fitxa:
- Títol: Refugio Giner de los Ríos (1916-2016).
- Autor: Carlos Muñoz-Repiso Izaguirre.
- Idioma: Castellà.
- ISBN: 978-84-9873-319-8.
D.L: M-8172-2016.
- Pàgines: 168.
- Gènere: Història
de l’escalada.
· Edició: 2016.
· Editorial: Ediciones la
Librería / R.S.E.A. Peñalara. Madrid.
· On trobar-lo: Biblioteques
de la Comunitat de Madrid
 | |
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada