“La quimera d’una primera”

Al final de la ressenya del llibre Univers Foradat. Alguns apunts sobre escalada al Montsant vaig insinuar que el seu autor, el tarragoní Josep Jané Vallvey (1971), segurament més aviat que no pas tard ens delectaria amb una altra novetat. I dit i fet, aquí tenim un nou fruit del seu talent narratiu materialitzat amb l’esperat recull biogràfic de La quimera d’una primera. Les empremtes d’una generació a cavall de segles, una obra que Josep Jané va acabar d’escriure l’any 2011, però que dissortadament no va poder publicar-la llavors. No obstant això, i gràcies a la iniciativa de Tushita edicions, que ha cregut amb aquest projecte interessant i polifacètic, finalment ha pogut sortir a la llum. Dic interessant perquè, a parer meu, el llibre no parla de súper alpinistes estrangers sinó de personatges molt propers a nosaltres i sorgits de casa nostra, tot i que alguns d’ells han esdevingut internacionalment famosos dins del món de l’escalada clàssica per les seves gestes, però en canvi d’altres han passat més desapercebuts i fins i tot n’hi ha que ja no estan entre nosaltres, malauradament.

D’aquesta forma, Josep Jané ha confegit l’obra entrevistant i biografiant escaladors clàssics dedicats a obrir vies d’escalada de manera més aviat sistemàtica i a cavall dels segles XX i XXI, aproximadament entre els anys 1990 i 2010. L’autor, que és a més un escalador talentós que també obre vies clàssiques, ha escollit disset d’aquests personatges que ell anomena “escaladors aperturistes”, dels quals ha descabdellat les biografies gràcies a la seva fascinació absoluta per aquesta faceta de l’escalada tan aventurera, sacrificada i al mateix temps enriquidora. Ha volgut escoltar de primera mà les motivacions, reflexions i sensacions de tots ells, i en el cas dels escaladors finats ha pogut esbrinar el seu tarannà entrevistant altres companys seus, amb la idea de plasmar-ho tot en aquest llibre únic que, de fet, ofereix un retall de la història de l’escalada a casa nostra i que es llegeix de forma intensa i fluida gràcies a l’estil captivador, atractiu i a voltes analític, irònic i sorneguer de l’autor.

Composició del retrat de tots els aperturistes que apareixen a l’obra, realitzat per Armand Ballart per a la difusió editorial del llibre. 

En l’aspecte personal cal dir que el meu germà Albert Masó Garcia i un servidor tenim l’honor de formar part dels disset aperturistes biografiats:

Els germans Albert i Òscar Masó Garcia som l’única parella de germans escaladors aperturistes clàssics entrevistats. La foto està feta al cim de la Doble, a Montserrat, després d’obrir la via Lluís Corominas Duaso. Arxiu germans Masó Garcia.

A través de les pàgines de l’obra moltes escaladores i escaladors podran conèixer detalls i desvelar misteris d’alguns dels autors de les vies que escalen, i potser descobriran secrets que aquests traçats verticals amaguen gelosament. El títol del llibre ens revela la dificultat que els aperturistes afronten a l'hora d’obrir una via a l’estil clàssic, que en l’argot de l’escalada s’anomena “fer una primera”, i la “quimera“ que suposa tot el procés per fer-la realitat. De fet, el mateix Josep Jané a través del seu llibre ha intentat respondre diverses preguntes sobre el tema, com aquesta que deixa caure en el preludi de l’obra:

“Com i per qui van ser creats aquells itineraris en els quals tant hem somniat, i tanta felicitat o tant de sofriment ens han atorgat?”

A pesar que l’obra s’hagi publicat una dècada i escaig més tard d’haver-se confegit, aquest fet no ha induït l’autor a modificar cap paraula, ja que els relats i vivències descrits en el moment de les entrevistes amb els protagonistes no han canviat amb el pas del temps. Però és d’agrair que, al final de cada capítol biogràfic, hagi afegit una “clàusula addicional” que explica com ha evolucionat l’escalador/a en aquest lapsus de temps fins a arribar als nostres dies, i cal dir que això destapa noves dades ben interessants, i en alguns casos insospitades!

El llibre, que té la particularitat d’incloure només una noia, la incansable Sílvia Vidal, ens regala algunes reflexions ben profundes i que donen peu a repensar les coses. N’hi ha que parlen d’escalada en roca “calenta” com la que es practica a Montserrat, a Sant Llorenç del Munt i l’Obac o fins i tot a les Fisher Towers (EUA), i d’altres que versen sobre activitats alpinístiques de primeríssim ordre com les de l’Eloi Callado, que tracten sobre la relació dels alpinistes amb el risc extrem i la seva obstinació en tornar-hi una vegada i una altra. Segons ell, cada escalador té un ego amagat en algun lloc dintre seu, un ego insaciable i addictiu per naturalesa. I ho rebla dient que…

“El pitjor que li pot passar a un alpinista d’alt nivell és que alguna activitat extrema li surti bé… perquè hi tornarà”.

Després d’aquesta petita síntesi hom pot endevinar que, òbviament, el llibre és recomanable per a qualsevol que estimi l’escalada clàssica i la practiqui, així com per a qualsevol amant de la muntanya i de l’alpinisme. Les seves pàgines desgranen, en definitiva, unes vides dedicades a l’art d’esbrinar els secrets de les parets i agulles de roca, una activitat que és un regal per als sentits i que sovint no cal anar gaire lluny de casa nostra per gaudir-la, sempre que les restriccions ho permetin! I encara que hom no pugui fruir físicament d’aquestes aventures primigènies, sempre es poden imaginar i reviure grans emocions verticals amb obres tan intenses i apassionades com les que el Josep Jané ens està acostumant últimament a gaudir, tot desitjant que continuï donant curs a la seva inspiració escalatòria i, per sobre de tot, literària.

Fitxa:

·         Títol: La quimera d’una primera. Les empremtes d’una generació a cavall de segles.

·         Autor: Josep Jané Vallvey.

·         Idioma: Català.

·         Edició: Octubre de 2024.

·         Editorial: Tushita edicions.

·         ISBN: 978-84-128763-2-1. D.L.: B 19035-2024.

·         Pàgines: 264.

·         Gènere: Història de l’escalada.

·         On trobar-lo: Xarxa de biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.