"Del bruc a l'extraplom"

 

En aquest blog no podia faltar l’efímera però rellevant faceta literària de Joan-Enric-Farreny i Sistac (Lleida, 1952 - Couloir de Gaube, 1976), un apassionat escalador del darrer terç del segle passat que, en contra del que hom podria esperar d’un jove entregat a aquesta dèria absorbent, desprenia una sensibilitat inusual a l’hora de sentir i transmetre per escrit les emocions, sensacions i pors viscudes durant la seva intensa activitat. Un desafortunat accident d’escalada als Pirineus, en concret al mític couloir de Gaube, al massís francès del Vinhamala, va aturar en sec la seva existència, però per sort n’ha quedat un llegat que perdurarà per sempre més. “Del bruc a l’extraplom” és un petit llibre pòstum escrit per Joan-Enric que desborda sentiment, saviesa i paraules ben trobades que s’assaboreixen d’una revolada, junt amb uns apunts biogràfics introductoris que ajuden a posar cara i personalitat a l’autor. Tot i la jovenesa de Farreny, les seves impressions desprenen una maduresa inusual, ja que tot el que descriu i aconsella podria haver sorgit de les memòries d’un alpinista veterà bregat en mil batalles verticals. Alhora, cal destacar la col·lecció “Llibre de motxilla”, artífex d’aquesta obra i endegada per uns muntanyencs irrepetibles i entusiastes que van donar a la llum una gran quantitat de petits llibres plens de grans continguts.

La primera vegada que vaig sentir a parlar del llibre “del Bruc a l’extraplom” va ser gràcies a la més que recomanable “Antologia de literatura excursionista catalana” d’Enric Faura i Busto (Garsineu Edicions, 2002), que em va trasbalsar de cap a peus i que bé es mereix una ressenya pròpia en aquest blog. Allà vaig llegir el fragment que dedica aquesta antologia al llibre que ara ressenyo, on l’Enric es desfà en elogis i sentiment per la figura del malaurat Joan-Enric, que a més va realitzar algunes de les escalades més destacades de l’època i va obrir vies que s’han convertit en clàssiques.

L’enorme paret de les Bagasses, a Terradets, acull la via Vidal-Farreny, oberta per Joan-Enric Farreny i Jordi Vidal l’any 1974. Autor: Òscar Masó Garcia.

Aquell primer tast del llibre de Farreny em va deixar amb el desig de poder-lo llegir sencer algun dia, i el dia va arribar dos anys més tard però acompanyat de tragèdia, ja que aquell any ens va deixar un escalador clàssic i santllorentí com pocs, el terrassenc Joan Armengol Comas “Baïron”, a causa d’un accident d'escalada. De cop i volta, totes les escalades compartides amb aquest company de patiments i alegries em van passar pel cap i la pèrdua em va costar de pair. El destí va fer que a través d’aquell succés em caigués a les mans un exemplar d’aquest llibre pertanyent a l'amic Armengol. En aquell moment, la il·lusió de poder gaudir del llibre de Farreny es va sumar a la indescriptible sensació de respecte i consideració per l'antic propietari de l’obra, i la seva lectura va esdevenir molt més profunda i solemne del que hauria imaginat, esdevenint tot un exercici evocador i nostàlgic d’aventures passades, impregnades amb l’esperit de Joan-Enric Farreny:

“Com un ocell esquerp, com una ombra fugissera, com un esperit de contradicció, l’home es penja i s’enfila per les parets fosques, es baralla amb els borrallons de neu que l’empresonen, retroba l’agilitat perduda, pròpia de l’isard o del gall fer, remou aquesta lluita tan antiga i necessària, oblidada per la nostra estirp després de moltes conquestes.”

Crec que val la pena degustar cada paraula i cada reflexió del Joan-Enric; a voltes són molt sinceres, quasi innocents, d'altres colpidores, crues i contundents com les escalades de les vies clàssiques i prestigioses de l’època d’aquest autor, caracteritzades per l’alt nivell de compromís i esperit de sacrifici que exigien. Un sentiment que avui en dia només pot ser comprès pels que han elegit la pràctica d’aquesta activitat, que és més que un simple esport i que l’han adoptada com a filosofia de vida, a pesar dels monstruosos avenços tecnològics i digitals que dia a dia van creixent i es van fent omnipresents en totes les facetes de les vides de milers de milions de persones… i, mentrestant, Joan-Enric Farreny ens fa reflexionar:

 “Potser esperem que, qualsevol dia, penjats en una aresta ens vingui a la ment la resposta a tots els nostres dubtes.”

Fitxa:

·         Títol: Del bruc a l’extraplom.

·         Autor: Joan-Enric Farreny i Sistac.

·         Idioma: Català.

·         Edició: Abril de 1978.

·         Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

·         Col·lecció: Llibre de motxilla/4.

·         ISBN: 84-7202-185-4. D.L.: B.12.488-1978.

·         Pàgines: 88.

·         Gènere: Assaig.

·         On trobar-lo: Xarxa de biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.