"Mentre hi hagi llum"

 

Per “celebrar” el primer any de vida d’aquest blog, no hi ha res millor que evocar l’autor de la primera ressenya literària publicada aquí, l’Edu Sallent (Els Hostalets de Balenyà, 1971). En aquest cas es tracta de “Mentre hi hagi llum. Tragèdia al Nanga Parbat”, el primer llibre escrit per l’Edu i sorgit, més que per vocació, per necessitat, per poder explicar una cosa molt especial, molt íntima, i a la vegada traumàtica. De fet, l’obra li va servir per poder treure’s del damunt tot el que duia retingut interiorment arran de la seva dramàtica experiència viscuda a l’expedició Osona al Nanga Parbat, organitzada per una colla d’alpinistes de la Unió Excursionista de Vic l’any 1997, en la que ell va formar part a l’edat de vint-i-cinc anys. Per tant, va ser una vivència molt dura la que va fer entrar l'Edu a la literatura, un fet que va suposar el punt de partida de la seva brillant trajectòria literària que avui en dia coneixem.

Per entrar en context, de l’Edu abans havia llegit “Cels de Safir” (reeditada recentment), una obra antològica de lectura intensa que narra una a una les peripècies de diferents expedicions catalanes viscudes en tots i cadascun dels vuitmils, quedant-me gravades a foc l’epopeia extrema de Jordi Canyameres i Quico Dalmases al Daulaghiri i la brutal escalada d’Enric Lucas i Nil Bohigas a la sud de l'Annapurna. Més tard vaig llegir “El camí dels estels”, un regal literari de l’Edu per narrar-nos l’excepcional biografia d’Òscar Cadiach, i finalment “Aquell vol de papallones”, que em va catapultar a dins de l’univers personal i alpinístic de l’Edu i va esdevenir la primera obra descrita en aquest blog.

Ara he llegit “Mentre hi hagi llum”, una obra ambientada en el Nanga Parbat (8.125 m) i que narra la seva ascensió per la via Kinshofer. Aquest és un vuitmil mític, que tot i no ser un dels més alts és un dels més austers, imponents i atractius, ja que es troba ben isolat i destacat dins la serralada del Karakorum, al Pakistan. Del Nanga recordo que, de nen, havia llegit amb estupor la tragèdia de Willi Merkl i vuit components més d’una expedició de 1934, que havien mort per pur esgotament, i la miraculosa supervivència del xerpa Ang Tsering. També coneixia l’intent altrament tràgic de Mummery de finals del segle XIX, i l'heroica primera ascensió al seu cim per part del llegendari Hermann Buhl l’any 1953. Després vingueren la narració de Reinhold Messner del seu ascens pel monstruós vessant del Rupal junt amb el seu germà Günther Messner, i la polèmica desaparició d’aquest últim en un descens èpic com pocs, a més del retorn posterior de Messner per protagonitzar la impactant primera ascensió en solitari a un vuitmil.

Només em restava conèixer la vivència de l’Edu Sallent en aquesta muntanya tan hostil i bella al mateix temps, i cal dir que és colpidora com pocs es poden imaginar. Després de llegir tantes històries del Nanga Parbat, totes elles d’alpinistes estrangers i d’èpoques llunyanes per a un servidor, podria dir que aquestes m’havien quedat a la memòria com un cúmul d’històries distants, gairebé irreals... Per aquest motiu he de confessar que la lectura del llibre de l’Edu ha estat una revelació insospitada, perquè m’ha permès posar-me directament a la pell de tots aquests alpinistes històrics citats abans a través de les paraules d’una persona molt més propera, i ben real! A més, aquest algú, l’Edu, ens ho explica d’una manera tan sincera, nua, i a voltes ingènua, que t’atrapa sense remei.

Tal com ja vaig emfatitzar del llibre “Àlgebres de la Il·lusió” de Jordi Tosas, l’obra d’Edu Sallent també ens apropa com mai a l’univers de l’alpinisme de màxima alçada, i és que tal com confessa Jordi Pons, l'il·lustre prologuista de l'obra:

"Llegint el llibre de l'Edu t'adones que tots els que hem trepitjat un cim de 8000 metres hem experimentat moments iguals als que ell descriu. El que passa és que no tots hem aconseguit transmetre com ell ho fa les sensacions [...]".

“Mentre hi hagi llum” ens explica les tràgiques conseqüències que es poden derivar dels errors comesos en situacions extremes, i ens posa en la pell de qui perd el nord sota els efectes del mal d'altura. És sorprenent com la narració pot acostar-nos a unes vivències que ben poques persones experimentaran en la seva vida. Llegir aquest llibre que l'Edu ens ha regalat amb el cor obert és un privilegi escassíssim. Aprofitem-lo! Amb ell compartirem emocions molt fortes, pors, neguits i fins i tot patiments que arriben a uns extrems inimaginables.

És una lliçó de vida emmarcada a dins d’una situació molt dura, que ens mostra els valors de l'amistat i la solidaritat entre les persones en unes situacions límit de supervivència, que ens fa reflexionar sobre tantes banalitats absurdes que preocupen i fan perdre la son de tanta gent. I també és un cant a la bellesa indomable d'aquestes muntanyes gegantines, de com les podem estimar i alhora témer amb el mateix grau d'intensitat... Com quan l’Edu es troba cara a cara amb l’objectiu tan fortament anhelat:

“… aquesta sensació de cansament es veu alterada, de sobte, pel que apareix davant dels meus ulls. La miro fixament, a través de les fosques i brutes ulleres de sol, amb la boca mig oberta. No puc estar-me de fer-li una foto. “És una imatge alhora impactant, com engrescadora, com respectuosa: la piràmide somital del Nanga Parbat.””

Com a nota final cal dir que tot i que han passat uns quants mesos després d’haver llegit el llibre, quan hi penso em venen al cap unes imatges i uns records d'alguns dels passatges descrits en ell. I aquests són tan detallats i trepidants que em sembla que els tingui gravats nítidament a la memòria com si els hagués viscut realment!

Fitxa:

·         Títol: Mentre hi hagi llum. Tragèdia al Nanga Parbat.

·         Autor: Eduard Sallent i Vilanova.

·         Idioma: Català.

·         Edició (5a): Març de 2016.

·         Editorial: Ediciones Desnivel. Madrid.

·         ISBN: 978-84-9829-180-3.

·         Pàgines: 232.

·         Gènere: Assaig narratiu.

·         On trobar-lo: Xarxa de biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.