“Première ascension du Vignemale. Le 7 août 1838”

 

Mentre escrivia l’obra “Libros de cima”, vaig indagar exhaustivament sobre la forma de certificar i demostrar les primeres ascensions històriques als cims més importants del planeta, i em va aparèixer una que em va deixar bocabadat: la primera ascensió oficial al majestuós Vignemale, un dels principals tresmils dels Pirineus. El fet que succeís a l’albor del pirineisme (1838) i que la protagonista fos una dona, l’anglesa Miss Ann Lister (1791-1840), ja podia ser motiu de màxim interès, però el més insòlit del cas és que la gesta va quedar sota un anonimat quasi absolut durant 130 anys, fins que l’any 1968 va sortir a la llum i es va poder fer finalment justícia, reconeixent-se l’aportació pionera d’Ann Lister a la història de la conquesta dels Pirineus.

El llibre que ara ens ocupa és una joia que cal tenir en compte, ja que narra en primera persona les vicissituds d’aquesta ascensió, extreta dels diaris íntims d’Ann Lister. L’acabalada anglesa de Halifax, amant dels viatges, l’aventura i la muntanya, sabia que el Vignemale encara no havia estat ascendit de forma oficial, o sigui que no l’havia petjat cap turista o persona “no anònima”, tot i que ja havia estat ascendit per guies locals. Ella va acudir a aquests experts de la regió i els va contractar per poder protagonitzar la primera oficial, la qual va succeir sense grans contratemps i la varen segellar deixant una ampolla al cim amb les signatures de la comitiva. Però els guies, que vivien en el llindar de la pobresa, varen ser contractats quasi al mateix temps per un altre aspirant a ser el primer “no anònim” del Vignemale, en Napoleó Joseph Ney, príncep de la Moskowa, i per poder cobrar un altre bon sou li van fer veure que Ann Lister no havia fet cim, i li van prometre que ell seria el primer. Prèviament, van retirar l’ampolla que contenia la signatura de l’anglesa, i el dia que el príncep va ascendir amb els guies, poc després de l’ascensió de Miss Lister, hi van col·locar un altre recipient, aquest cop amb la rúbrica del nou pretendent. Però ella, immediatament, es va assabentar de l’estratagema dels guies i els va obligar a signar un certificat davant d’un advocat perquè si no, no els pagava. En el document els guies confessaven que ella va ser la primera a ascendir el Vignemale, guiada per ells, i no pas Napoleó Joseph Ney. La mateixa Miss Lister ens narra com va comunicar a l’advocat el motiu de la seva consulta:

“Jo li vaig explicar el motiu pel qual li demanava consell: la causa no era pas massa seriosa, es tractava més aviat d’un tema de sentiments, jo em sentia una mica vexada; com recuperar la meva dignitat? Jo havia assolit el cim del Vignemale, i això se m’havia posat en dubte.”

Però els avatars de la història varen fer que aquell certificat i la crònica de l’ascensió que Ann Lister va escriure en les seves anotacions quedessin a partir de llavors ocults en els seus diaris íntims, i que el príncep de la Moskowa fos catapultat a la fama després de publicar a la prestigiosa Revue des Deux Mondes la descripció detallada de la seva suposada primera ascensió oficial, sense fer cap esment sobre Miss Lister. Anys després, ni els consagrats pirineistes com Beraldi o Henri Russell varen aportar cap canvi sobre aquesta versió dels fets, i no va ser fins a l’any 1967 que Miss Vivien Ingham va descobrir aquest certificat d’ascensió de Lady Lister al Vignemale i la seva crònica manuscrita, amagats entre els seus diaris íntims. Ingham va publicar la troballa l’any següent a l’Alpine Journal de l’Alpine Club de Londres, reinstaurant amb justícia el paper històric indiscutible que Ann Lister havia exercit en la conquesta dels Pirineus. L’any 1969 Luc Maury ho va publicar a la revista Pyrénées, traduït al francès. Però l’heroïna del Vignemale no és pas coneguda mundialment per aquesta gesta, sinó per la seva orientació sexual, que va amagar en els seus diaris mitjançant un codi xifrat d’escriptura, unes experiències vitals que fins fa pocs anys no han estat desxifrades, publicades i fins i tot transformades en una pel·lícula.

Première ascension du Vignemale conté la part dels manuscrits d’Ann Lister que tracten de l’ascensió al Vignemale. El text ha estat traduït per Luc Maury i s’acompanya amb molta informació addicional que ens parla del pirineisme de l’època i ens descriu la biografia muntanyenca i viatgera de la protagonista, fins a la seva mort a Kutaissi (Geòrgia) i el destí de les seves despulles i diaris íntims. Les anotacions de Miss Lister, que ens mostren amb detall el seu dia a dia, ens ajuden a copsar com es vivia fa quasi dos-cents anys. Ella hi expressa les seves preocupacions per poder demostrar la veritat sobre la seva ascensió, la descripció acurada de la confecció del valuós certificat d’ascens i els seus anhels, reflexions i desitjos en general. Cal felicitar l’editor per la iniciativa d’incloure aquest text excepcional a la seva “Collection Initiales”, la qual ha aportat altres obres de caràcter històric i pioner del pirineisme, com per exemple la crònica de la primera ascensió a l’Aneto, escrita de primera mà per Tchihatcheff i Albert de Franqueville… però això ja és material per a una altra entrada del blog.

Fitxa:

• Títol: Première ascension du Vignemale. Le 7 août 1838.

• Autor: Ann Lister. Traduït i presentat per Luc Maury.

• Idioma: Francès.

• Edició: Juliol de 2012.

• Editorial: Éditions Cairn, Pau.

• ISBN: 978-2-25068-272-3.

• Pàgines: 105.

• Gènere: Història del pirineisme.

• On trobar-lo: Catàleg General de les Biblioteques de França.

Diari íntim d’Ann Lister que narra la primera ascensió oficial al Vignemale. A l’esquerra apareix el certificat d’ascensió signat pels guies l’any 1838, que va sortir a la llum 130 anys després. Obtingut de l’Alpine Journal, 1968. Fotografia: Gray Studios. Copyright: Vivien Ingham.

El massís del Vignemale, vist des del Taillón. Autor: Òscar Masó Garcia.

El massís del Vignemale, vist des del Taillón. Autor: Òscar Masó Garcia.

"Metres avall"

 

Metres avall és una obra que es podria qualificar d’inclassificable, situada a cavall d’un recull de relats biogràfics d’escalada, d’una novel·la policíaca o d’un treball d’investigació sobre la història de l’escalada a Montserrat. El seu autor, el jove manresà i escalador clàssic Jordi Pina, va tenir l’encert de recopilar en aquest llibre tot un reguitzell de cròniques de grans caigudes d’escaladors clàssics a Montserrat que ho van poder explicar, amanit amb una acurada precisió i farcit de moltes dades i xifres, les quals delaten la seva professió d’enginyer. De fet, el text ens apropa a la vida dels protagonistes abans, durant i després del succés, amb una prosa rigorosa, austera i directa, i envoltada d’un cert aire periodístic.

Els capítols se succeeixen entre agulles, parets i personatges de tota mena, alguns coneguts dins del món de l’escalada i d’altres no tant, però val la pena conèixer-los, ja que hi apareix un estol ben ric i divers de procedències, èpoques, edats i clubs de muntanya. De fet, Metres Avall aporta el seu valuós granet de sorra a la història de l’escalada a Montserrat des d’una perspectiva innovadora i sorprenent, i a més cal felicitar-se per la implicació de l’editorial, que ha cregut en la idea.

Com a tast del llibre només cal citar els noms d’alguns dels capítols per fer-se una idea de les experiències d’espant que s’hi narren. Aquests estan ordenats enginyosament de forma incremental des de la caiguda més curta de 20 metres del Projectil fins a l’esgarrifós vol de 120 metres de la via Vilanovins:

“Para, para, para!”; “Em vaig notar com en una rentadora”; “Tornarem a escalar, oi?”; “No trobava el meu company”, etc.

Des del primer capítol, que narra la caiguda més curta que és de 20 metres (els quals ja són una barbaritat), el llibre captiva:

“En aquest moment i de forma inexplicable, va començar a caure. Va caure els 20 metres de la tirada i es va aturar just al costat de la Laura. Ella, tan al·lucinada com ell, li va dir sorpresa “què hi fas, aquí?””

Per tot plegat no cal dir que és un llibre 100% recomanable a les escaladores i escaladors de tota mena i a qualsevol enamorat de la muntanya que tingui interès i curiositat. Cal ressaltar també que els que hagin tastat sobretot l’escalada clàssica aquesta obra els farà recordar i reflexionar sobre el nombre de cops que hom ha estat a punt de viure un malson d’aquest estil o, simplement, en quants d’ells s’hi ha vist implicat. Metres Avall és també una bona eina que pot ajudar a comprendre i a aprendre dels errors o imprevistos que s’hi narren, per poder estimular al lector a practicar l’escalada amb el màxim de preparació, concentració i, per sobre de tot, modèstia i respecte.

Tant de bo el Jordi Pina ens continuï regalant més literatura fresca i nous coneixements sobre el món de l'escalada i la muntanya en general, tal com ha fet amb aquesta òpera prima, que confesso que es devora ràpidament i hom voldria que s’allargués més!

Fitxa:

• Títol: Metres avall.

• Autor: Jordi Pina Estany.

• Idioma: Català.

• Edició: Març de 2023.

• Editorial: Ediciones Desnivel. Madrid.

• ISBN: 978-84-9829-631-0.

• Pàgines: 142.

• Gènere: Història de l’escalada.

• On trobar-lo: Xarxa de biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

El coll de Migdia, a Montserrat, amb l’arrogant paret del Plec de Llibre Superior en primer pla i a mà esquerra, escenari d’una de les caigudes més esgarrifoses del llibre. Autor: Òscar Masó Garcia.

"Retour à la montagne"

 

Aquesta novel·la de l’incansable escriptor francès Roger Frison-Roche (1906-1999) és la continuació de “La Grande Crevasse” (Grieta en el glaciar), ressenyada en un post anterior i que l’autor va escriure deu anys abans. Tots dos llibres, junt amb l’obra més internacional i famosa de l’autor, “Premier de cordée” (El primer de la cordada), formen una trilogia que no podria faltar en la llibreria de cap amant de la literatura clàssica alpina de tots els temps. Malauradament, aquesta tríada no es pot gaudir a casa nostra si no es coneix el francès, ja que dels tres llibres citats el que ara ens ocupa, “Retour à la montagne “ (Retorn a la muntanya), no ha estat mai traduït al castellà ni al català, que se sàpiga.

La novel·la ens situa a l’època d’entreguerres del segle passat, i ens parla de la vida i miracles de Brigitte, la vídua d’un guia molt apreciat per la Companyia de Guies de Chamonix i dels habitants de la regió. És la història de superació d’aquesta dona, diríem que titànica, per fer-se un lloc dins d’una societat terriblement hostil on tothom l’acusa de ser la culpable de la mort del seu marit. Amb la seva lluita incansable, digna d’elogi, malda per fer-se un nom dins d’aquesta comunitat que la vol anul·lar del mapa.

Sense donar massa detalls de l’argument de l’obra per evitar un espòiler no desitjat, i perquè el lector pugui assaborir-lo tal com el va trenar Frison-Roche, cal dir amb grans pinzellades que la novel·la està dividida en dues parts més o menys diferenciades: la primera és menys muntanyenca i es dedica a recrear els personatges i la societat en què viuen, amb les seves vicissituds i els problemes de residir en un ambient alpí de primer ordre, i la segona part ens transporta de ple a l’escenari alpí, majestuós i cru del massís del Mont Blanc, el terreny de joc per antonomàsia de l’autor. S’hi narren accidents angoixants i situacions límit de rescat, la vida dels guardes dels refugis d’alta muntanya i sobretot el dia a dia extenuant dels portadors de provisions d’aquests indrets, amb la seva rutina exercida dins la soledat més absoluta i en unes condicions a voltes duríssimes. També l’escalada en solitari se’ns presenta tan intensa que no caldria dubtar que Frison-Roche la va practicar més d’un cop:

"... ell havia promès, aquell mateix vespre, que seria prudent i va complir la seva paraula. Cap maniobra falsa i tots els moviments foren precisos, calculats. Tan sols es tractava de no exaltar-se, de calmar la seva joia, aquesta joia del combat solitari, sense cap altre testimoni que el d’un mateix."

Al llibre l’emoció es dispara quan entra en escena la lluita per vèncer els darrers "grans problemes" dels Alps, o sigui les darreres cares nord verges, així com les seves tragèdies inevitables, conduïdes per un sentiment competitiu internacional, preludi indefectible dels esdeveniments que desembocarien en la Segona Guerra Mundial:

“Al davant, dominant la vall nevada, s'alçava de forma desproporcionada la cara nord de les Grandes Jorasses, i com més s'avançava cap a la immensa paret, més semblava créixer, envair el cel, esclafar el paisatge amb la seva massa.”

A l’obra afloren pinzellades autobiogràfiques detectables en alguns dels guies que hi apareixen, i sobretot amb l’exposició del rebuig frontal de la comunitat de guies davant qualsevol intromissió considerada “estrangera” per a ells, situació que l’autor va viure en pròpia carn.

En definitiva, totes les virtuts de l’escriptura trepidant del polifacètic Frison-Roche, l'anomenat “home de la neu i de la sorra” per la seva predilecció per la muntanya i pel desert, segurament us atraparan de nou.

Fitxa:

• Títol: Retour à la montagne.

• Autor: Roger Frison-Roche.

• Idioma: Francès.

• Edició original: Éditions Arthaud, 1957.

• Editorial: Éditions J’AI LU, octubre de 2021, París.

• ISBN: 978-2-290-23329-0.

• Pàgines: 350.

• Gènere: Novel·la.

• On trobar-lo: Catàleg General de les Biblioteques de França.

L’exquisida façana de la seu de la Companyia de Guies de Chamonix. Autor: Òscar Masó Garcia.

"Carnet d'un esquiador (1915-1930)"

 

No podem deixar d’agrair aquells predecessors que varen ser testimonis i part activa dels orígens de la nostra afició i a més ho van deixar escrit per al nostre gaudi. Aquest és el cas de Josep Maria Guilera i Albiñana (1899-1970), autor de “Carnet d’un esquiador (1915-1930)”, una obra molt interessant per a qui li agradi mirar enrere en el passat, ja que es trobarà amb un recull de memòries històriques sobre els inicis de l’esquí a casa nostra abordades des d’una perspectiva personal, apassionada i amena, lluny de ser un recull fred de dades i registres. De fet, no cal ser un perfecte esquiador o esquiadora per poder gaudir-lo.

En el llibre, Guilera ens descriu la seva intensa i fructífera relació amb l’esquí, en el moment que va passar de ser una afició vinguda de l’estranger i practicada precàriament per ben pocs i sense cap infraestructura, fins a esdevenir un esport de masses amb un calendari de competicions que cada cop anava a més. Entre els seus companys hi apareix un Lluís Estasen pletòric que es lluïa esquiant, entre noruecs i el seu germà. Són experiències de fa cent anys que ens posaran el somriure als llavis molt sovint, però alhora ens sorprendran davant l’admiració que llavors ja se sentia per la muntanya. Per exemple, en el segon capítol, de l’any 1919, ens descriu la vista que s’albira des dels Rasos:

"En un darrer terme tot proper, allargassen el perfil tres muntanyes inconfusibles de la terra: Montserrat, Sant Llorenç i el Montseny, trinitat gloriosa, segell indispensable de tot catalaníssim panorama".

…o com la comunicació humana millora exponencialment a la muntanya, sense embuts, sobreentesa:

"Un crit a tall de salvatge vol dir allí dalt moltes coses més que les millors frases fabricades per l’enginy a la terra baixa".

 De fet, els capítols ens transporten a través d’un relat imparable i trepidant pel dur aprenentatge, a voltes autodidacta, de la descoberta i la pràctica de noves tècniques com el telemark; les discussions lingüístiques fabrianes com la de l’ús del mot esquí en comptes de ski, que Guilera va defensar; els accidents i la competició aferrissada davant dels adversaris d’altres regions; el sofriment per la precarietat de mitjans i l’alegria davant dels petits i grans avenços; les èpoques tristes de manca total de neu o, en canvi, les d’innivació excepcional, que provocaven l’estrepitós col·lapse dels medis de locomoció. També hi surt reflectit el paper de la dona en aquella època, clarament molt allunyat dels valors de la societat actual. A més a més, Guilera ens parla del xalet de la Molina i l’irresistible reclam que va suposar per a la comunitat esquiadora, i moltes altres reflexions i anècdotes que cal descobrir durant la lectura del llibre.

La Cerdanya, un dels escenaris del llibre, amb la Serra del Cadí al fons, vista des dels peus de la Carabassa. Autor: Òscar Masó Garcia.

Per completar la biografia de Guilera cal remarcar que com a soci del Centre Excursionista de Catalunya que va ser va formar part de la plèiade de pioners de l’alpinisme català, fent costat a l’insigne Lluís Estasen en moltes de les seves activitats històriques practicades a casa nostra, als Pirineus i als Alps. Va escriure mitja dotzena de llibres i nombrosos articles de divulgació muntanyenca en diferents publicacions de l’època, i se’l considera un promotor dels esports d’hivern al Pirineu. Va presidir la Federació Catalana d’Esquí i va ser delegat d’esquí del Comitè Olímpic Espanyol, entre altres responsabilitats.

 Com a cloenda cal afegir que dues dècades després de publicar-se el llibre ressenyat, el va llegir el reconegut muntanyenc i escriptor Josep Barberà i Suqué, i en el seu acurat llibre “Excursionistes recordats” no es va oblidar de Josep Maria Guilera i la influència que va exercir en la generació de Barberà la seva obra, tot afirmant categòricament que…

 "En aquelles èpoques de poca literatura de divulgació excursionista i dels esports de neu, ens entusiasmàvem amb els llibres que ens venien a les mans, i la forma narrativa de Josep Maria Guilera era atraient de veritat".

 

Fitxa:

• Títol: Carnet d’un esquiador (1915-1930).

• Autor: Josep Maria Guilera i Albiñana.

• Idioma: Català.

• Edició: Abril de 1931.

• Editorial: Llibreria Catalonia. Barcelona.

• Pàgines: 246.

• Gènere: Assaig (memòries històriques).

• On trobar-lo: Xarxa de biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

"Firme in cielo"

 

"Firme in cielo. Viaggio tra i libri di vetta" (Signatures al cel. Viatge a través dels llibres de registre dels cims) és una obra de la prolífica escriptora i muntanyenca italiana Astrid Mazzola, trentina llicenciada en sociologia i filosofia. Es tracta d'un llibre únic en el seu gènere perquè inclou història alpina, passió muntanyenca, poesia narrativa, filosofia, fotografia i una sensibilitat a flor de pell. Abans de ressenyar el contingut de l'obra, cal dir que Mazzola va tenir la idea d'escriure-la quan va descobrir, meravellada, l'enorme fons de llibres de registre dels cims de les muntanyes conservats a la Biblioteca della Montagna-Archivio Storico de la SAT (Società degli Alpinisti Tridentini) de Trento, secció del CAI Italià (Club Alpino Italiano). 

La inusitada varietat de sentiments emanats de les altures i reflectits en aquests llibres de registre van encisar l'escriptora, la qual va decidir de treure'ls a la llum en forma de llibre i amb la màxima cura i respecte pels seus autors i autores. D'aquesta forma, va anar seleccionant i agrupant escrupolosament aquests escrits en temàtiques molt diverses, que es poden copsar donant un cop d'ull en alguns dels encapçalaments dels capítols: "Entre l'ordre i el caos ~ Ecos del temps dalt dels cims ~ La felicitat perfecta ~ Secrets i promeses ~ El record dels caiguts a la muntanya ~ Moment fugaç ~ La fe en els cims ~ Més enllà del que és visible...". De fet, el llibre compila dins de les seves emotives pàgines tot allò que es pot arribar a llegir d'entre milers de pàgines escrites per molts muntanyencs i muntanyenques al llarg de més d'un segle a dalt dels cims de les muntanyes, passant per diferents èpoques de pau i guerra. Mazzola també es va entretenir en analitzar el curiós canvi radical sofert pels registres dels cims al llarg del temps:

"L'aspecte dels llibres dels cims muta amb el fet de mutar de l'actitud dels muntanyencs. Tant és així que un llibre d'inicis del segle XX és elegant, essencial i ordenat, escrit amb llapis amb cura, amb els números progressius de les excursions succeint-se educadament, i els muntanyencs reservant-se els espais mínims, però, en canvi, un llibre de finals del mateix segle és estrident, desordenat i colorista".

També hi podem trobar una descripció bàsica de la funció d'aquests registres dels cims:

"Als cims difícils hi arriben els escaladors experts, i als cims més fàcils els excursionistes dominicals. Tots hi tenen alguna cosa a dir, un cop han arribat allà dalt, i ho escriuen en els llibres de registre dels cims, custodiats per les muntanyes".

Firme in cielo es troba bellament complementat amb fotografies dels llibres de registre conservats a la SAT i de diferents muntanyes, totes elles realitzades pel viatger i fotògraf freelance Ruggero Arena. A la part final del llibre s'inclou un exquisit article que recorre la història dels llibres de cims trentins, escrit amb rigor històric per Claudio Ambrosi, aleshores director de la SAT i bibliotecari del seu arxiu.

No he trobat cap llibre de concepció similar a Firme in cielo. S'han publicat obres que també es basen en llibres de cims, però cap d'elles atorga un valor literari i transcendental tan profund als seus escrits. Les que he trobat s'han dedicat únicament a buidar el contingut dels registres, enumerant-ne els signants com a "Història d'una Pedra", de Josep Barberà i Suqué (registres del Cavall Bernat de Montserrat), o bé transcrivint literalment tot el seu contingut com a "Mt.Starr King 1931-1982 The Peak Registers", de Bill Amborn (es tracta d'un cim de Yosemite (USA)).

Retornant a l'històric fons documental de la SAT, cal fer esment que aquest es compon d'una de les col·leccions de llibres de registre de cims més grans al món, la qual es troba, a més, en constant creixement. Aquest llegat es composa de més de 600 exemplars de llibres de registre, alguns d'ells centenaris, recuperats de més de 90 cims de les Dolomites trentines del nord d'Itàlia.

Hi apareixen les signatures de mites de l'alpinisme de tots els temps com Preuss, Dülfer, Bramani, Piaz, Cassin, Graffer, Detassis, Heckmair, Comici, Buhl, Diemberger, Livanos, Kinshofer, Vaucher, Terray, Günther Messner, Kurt Albert, etc. També s'hi conserven dotzenes de llibres de signatures de refugis de muntanya, vies ferrades, senders equipats i de llibres de guies professionals, alguns d'ells d'interès històric excepcional. Tot plegat és gestionat amb gran cura i des de fa una bona colla d'anys per l'incansable escriptor, arxiver i muntanyenc Riccardo Decarli, tota una referència per a les persones que contínuament consulten la impressionant biblioteca i arxiu.

Exlibris de la Biblioteca della
Montagna de la SAT de Trento.

Durant la recerca en l'àmbit mundial realitzada per qui subscriu aquestes lletres mentre escrivia el llibre "Libros de cima", vaig descobrir per casualitat l'existència de "Firme in cielo", i aviat vaig copsar que es tractava d'una obra única que calia tenir molt en compte. Dit i fet, vaig anar estirant el fil i finalment vaig conèixer en persona l'Astrid Mazzola i vaig visitar la SAT de la mà de Riccardo Decarli. Des de llavors, resto en deute amb ells pel seu suport incondicional i l'amable tracte. De fet, "Libros de cima" i el present post serveixen per a retre'ls un homenatge merescut.

A mode de cloenda d'aquest post no cal dir que, sens dubte, l'obra de Mazzola és un cant als llibres de registre dels cims de les muntanyes, a la seva ànima i a tots els desitjos, esperances i sentiments que la comunitat muntanyenca hi ha anat deixant al llarg del temps i de les generacions. Per aquest motiu és un llibre molt recomanable per a qualsevol persona que estimi la muntanya i se senti atreta per les emocions que provoca, així com per a qualsevol que senti curiositat per la història dels llibres de registre dels cims de les muntanyes.

 

El primer llibre de registre del Campanile Basso, dipositat dalt
d'aquest mític cim de les Dolomites l'any 1903, és una de les joies
del fons de la Biblioteca della Montagna-Archivio Storico de la SAT (Trento).
Fotografia: Òscar Masó Garcia.

              Fitxa:

• Títol: Firme in cielo. Viaggio tra i libri di vetta.

• Autor: Astrid Mazzola.

• Idioma: Italià.

• Edició: 2013.

• Editorial: Casa editrice Il Margine. Trento (Itàlia).

• ISBN: 978-88-6089-125-9.

• Pàgines: 230.

• Gènere: Història de l'excursionisme.

• On trobar-lo: Servei de Biblioteques del Trentino-Tirol del Sud.

"Flor de Gaube"

 

"Flor de Gaube" fou la primera novel·la escrita per l'aragonès i erudit pirineista Alberto Martínez Embid (1962-2021), mort de forma sobtada fa ben poc i en plena activitat. 

Després de publicar les extraordinàries obres de "La Brecha de Rolando" i "Monte Perdido. Historias y mitos del gigante pirenaico", Martínez Embid va abordar la biografia històrica del corredor de gel més famós de la serralada: el Couloir de Gaube. Ho va fer en forma de ficció novel·lada i basada en fets històrics reals. El resultat va ser la present obra, "Flor de Gaube", que dóna nom al piolet més cèlebre dels Pirineus.

Es tracta d'un llibre exquisit i molt recomanable, sobretot per als pirineistes apassionats, perquè combina el rigor documental amb una tensió narrativa digna d'una novel·la d'aventures. Les seves pàgines ens situen als inicis de l'escalada de dificultat als Pirineus i van passant per les diferents èpoques fins arribar al primer terç del segle XX. Hi veurem desfilar personatges cèlebres i els diferents materials i mentalitats que van anar apareixent en cada canvi generacional. Ens posarem en la pell dels mítics Brulle, Bazillac, Passet, Russell, Beraldi, De Monts, Arlaud...

Els annexos que acompanyen el text conformen una extraordinària font de dades de tota mena, des de mapes acurats fins a croquis del Vignemale i les seves vies per poder-nos ubicar geogràficament mentre anem llegint l'obra. A part, hi trobarem també un glossari terminològic, una cronologia històrica, un recull d'opinions i ressenyes, etcètera.

Malgrat haver-nos deixat massa aviat, Alberto Martínez Embid ens ha regalat un llegat enorme. Va escriure prop de 25 llibres i 1.700 articles, tots relacionats amb el pirineisme. Fou un expert indiscutible de la història de l'exploració i conquesta de la serralada dels Pirineus, un investigador i divulgador incansable, sempre a punt per col·laborar i transmetre el seu gran coneixement. Qui subscriu aquestes ratlles li estarà eternament agraït pel seu suport incondicional a l'obra "Libros de Cima", i pels consells sobre el llibre "Ramond de Carbonnières. El águila de los Pirineos", a part d'altres col·laboracions.

Breu fragment dels inicis del llibre:

"El mismo Russell comentaría que, cada vez que posaba su vista sobre la inmensa cicatriz de hielo que partía en dos la cara norte del Vignemale, sentía auténticos escalofríos de terror [...] Con su Grand Couloir en medio, es un espectáculo tan extraordinario como temible de admirar... ¡Ah, Gaube!".

 

              Fitxa:

• Títol: Flor de Gaube.

• Autor: Alberto Martínez Embid.

• Idioma: Castellà.

• Edició: Abril de 2001.

• Editorial: Ediciones Desnivel. Madrid.

• ISBN: 84-95760-00-2.

• Pàgines: 208.

• Gènere: Novel·la històrica.

• On trobar-lo: Catàleg Col·lectiu de Biblioteques Excursionistes (FEEC).

"Grieta en el glaciar"

Aquesta és la segona novel·la més famosa de l'escriptor francès Roger Frison-Roche (1906-1999), publicada l'any 1948 amb el títol original de "La Grande Crevasse". L'autor ens mostra la vida dels guies de Chamonix de la primera meitat del segle XX a través d'una narrativa excepcional, que atrapa amb força, tal com ho fa la seva novel·la més famosa, apareguda l'any 1942 sota el títol "Premier de cordée" (El primer de la cordada).

Frison-Roche ens descriu a "Grieta en el glaciar" tots els matisos i detalls de la naturalesa brutal i encisadora del massís del Mont Blanc, realçant la bellesa d'aquests paratges i la duresa de la vida de la gent que hi vivia a redós en aquells temps. Es tracta d'una obra imprescindible i colpidora, amb un relat directe, sensible i cru però ple de vitalitat i de joventut, perfumat al cent per cent per l'ambient alpí de Chamonix. Tot es desenvolupa en una època ja passada, quan les tècniques d'escalada en roca i gel eren molt rudimentàries i precàries, i les ascensions tenien un caràcter de gesta primigènia.

L'autor va publicar la continuació de "La grande crevasse" l'any 1957 amb "Retour à la montagne", un llibre que no ha estat traduït ni al castellà ni al català. Des d'aquí s'anima a les editorials a traduir i publicar de forma actualitzada l'obra de Frison-Roche, perquè les noves generacions de muntanyencs i muntanyenques puguin conèixer i gaudir la seva prosa extraordinària i carregada d'èpica.

Roger Frison-Roche va tenir una vida molt intensa i agitada, a l'altura de les seves novel·les (o fins i tot més!). Va escriure la seva autobiografia l'any 1981, titulada "Le Versant du Soleil" (El vessant del sol), una obra que s'endevina que ha de ser molt interessant. Malauradament, a casa nostra tampoc s'ha traduït.

 Breu fragment extret del llibre:

"Bajo sus pies huían vertiginosas paredes, tan próximas a la línea vertical, que uno se resistía a creer que algún día gente audaz se hubiese lanzado a su asalto. Y Zian admiró con ojos expertos aquella majestuosa vía, aquella altiva muralla, testigo de luchas gigantescas."

               

                Fitxa:

• Títol: Grieta en el glaciar.

• Autor: Roger Frison-Roche.

• Idioma: Castellà. Traduït del francès per M. Manent.

• Edició: 1ª edició dins la col·lecció "Z", abril de 1962.

• Editorial: Editorial Juventud. Imprès a Barcelona.

• D.L: B.4.444-1962. Núm. registre: 5.952-48.

• Pàgines: 224.

• Gènere: Novel·la.

• On trobar-lo: Xarxa de biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Un dels escenaris de la novel·la: l'estació de tren de Montenvers i l'elegant Aiguille des Grands Charmoz. Autor: Òscar Masó Garcia.

"Aquell vol de papallones"

La lectura de la darrera obra del reconegut escriptor osonenc Edu Sallent ha estat un agradable retorn a la seva escriptura virtuosa, aquest cop en forma d'autobiografia. El llibre desprèn un optimisme contagiós, en gran part narrat per un personatge molt sensible i delicat, que a voltes resulta intimista, mentre ens descriu les experiències vitals de l'autor, viscudes tot sol o acompanyat. Les seves pàgines ens transporten a multituds d'indrets, des del Montseny fins als Andes passant pels Ports, Montserrat, el Prepirineu, els Pirineus, els Alps, etcètera.

Cal ressaltar que la descripció que ens regala l'Edu de les il·lusions i neguits que viuen els oberturistes de vies d'escalada clàssica poden entusiasmar als que ho han viscut de primera mà, i segurament s'hi poden sentir plenament identificats. Qui escriu aquestes línies no recorda haver llegit abans una descripció tan real, intensa i fidedigna de tot el que li passa pel cap a un oberturista quan cerca la línia natural des del peu de via i va descobrint el terreny a mesura que ascendeix. Chapeau!

Es tracta, en definitiva, d'una obra brillant i molt recomanable, sobretot per als escaladors clàssics i als alpinistes, que ben segur els deixarà amb un regust de voler-ne més. Hi ha ben pocs alpinistes catalans que es dediquin a l'escriptura de muntanya com ho fa l'Edu, i tant de bo ens continuï delectant amb les seves obres.

Breu fragment extret d'un peu de fotografia inclòs en el llibre:

"Obrir via és el risc, la incertesa i l'exploració més bèsties que es poden experimentar en una paret de muntanya. Llavors, quan fixem la mirada vers la paret verge i incerta les papallones tornen a envair-nos aletejant eufòricament."

                       

                     Fitxa:

• Títol: Aquell vol de papallones. Amics, moments i escalades.

• Autor: Eduard Sallent i Vilanova.

• Idioma: Català.

• 1ª edició: Febrer de 2021.

• Editorial: Ediciones Desnivel. Madrid.

• ISBN: 978-84-9829-548-1

• Pàgines: 236.

• Gènere: Autobiografia.

• On trobar-lo: Xarxa de biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.