“Première ascension du Vignemale. Le 7 août 1838”

 

Mentre escrivia l’obra “Libros de cima”, vaig indagar exhaustivament sobre la forma de certificar i demostrar les primeres ascensions històriques als cims més importants del planeta, i em va aparèixer una que em va deixar bocabadat: la primera ascensió oficial al majestuós Vignemale, un dels principals tresmils dels Pirineus. El fet que succeís a l’albor del pirineisme (1838) i que la protagonista fos una dona, l’anglesa Miss Ann Lister (1791-1840), ja podia ser motiu de màxim interès, però el més insòlit del cas és que la gesta va quedar sota un anonimat quasi absolut durant 130 anys, fins que l’any 1968 va sortir a la llum i es va poder fer finalment justícia, reconeixent-se l’aportació pionera d’Ann Lister a la història de la conquesta dels Pirineus.

El llibre que ara ens ocupa és una joia que cal tenir en compte, ja que narra en primera persona les vicissituds d’aquesta ascensió, extreta dels diaris íntims d’Ann Lister. L’acabalada anglesa de Halifax, amant dels viatges, l’aventura i la muntanya, sabia que el Vignemale encara no havia estat ascendit de forma oficial, o sigui que no l’havia petjat cap turista o persona “no anònima”, tot i que ja havia estat ascendit per guies locals. Ella va acudir a aquests experts de la regió i els va contractar per poder protagonitzar la primera oficial, la qual va succeir sense grans contratemps i la varen segellar deixant una ampolla al cim amb les signatures de la comitiva. Però els guies, que vivien en el llindar de la pobresa, varen ser contractats quasi al mateix temps per un altre aspirant a ser el primer “no anònim” del Vignemale, en Napoleó Joseph Ney, príncep de la Moskowa, i per poder cobrar un altre bon sou li van fer veure que Ann Lister no havia fet cim, i li van prometre que ell seria el primer. Prèviament, van retirar l’ampolla que contenia la signatura de l’anglesa, i el dia que el príncep va ascendir amb els guies, poc després de l’ascensió de Miss Lister, hi van col·locar un altre recipient, aquest cop amb la rúbrica del nou pretendent. Però ella, immediatament, es va assabentar de l’estratagema dels guies i els va obligar a signar un certificat davant d’un advocat perquè si no, no els pagava. En el document els guies confessaven que ella va ser la primera a ascendir el Vignemale, guiada per ells, i no pas Napoleó Joseph Ney. La mateixa Miss Lister ens narra com va comunicar a l’advocat el motiu de la seva consulta:

“Jo li vaig explicar el motiu pel qual li demanava consell: la causa no era pas massa seriosa, es tractava més aviat d’un tema de sentiments, jo em sentia una mica vexada; com recuperar la meva dignitat? Jo havia assolit el cim del Vignemale, i això se m’havia posat en dubte.”

Però els avatars de la història varen fer que aquell certificat i la crònica de l’ascensió que Ann Lister va escriure en les seves anotacions quedessin a partir de llavors ocults en els seus diaris íntims, i que el príncep de la Moskowa fos catapultat a la fama després de publicar a la prestigiosa Revue des Deux Mondes la descripció detallada de la seva suposada primera ascensió oficial, sense fer cap esment sobre Miss Lister. Anys després, ni els consagrats pirineistes com Beraldi o Henri Russell varen aportar cap canvi sobre aquesta versió dels fets, i no va ser fins a l’any 1967 que Miss Vivien Ingham va descobrir aquest certificat d’ascensió de Lady Lister al Vignemale i la seva crònica manuscrita, amagats entre els seus diaris íntims. Ingham va publicar la troballa l’any següent a l’Alpine Journal de l’Alpine Club de Londres, reinstaurant amb justícia el paper històric indiscutible que Ann Lister havia exercit en la conquesta dels Pirineus. L’any 1969 Luc Maury ho va publicar a la revista Pyrénées, traduït al francès. Però l’heroïna del Vignemale no és pas coneguda mundialment per aquesta gesta, sinó per la seva orientació sexual, que va amagar en els seus diaris mitjançant un codi xifrat d’escriptura, unes experiències vitals que fins fa pocs anys no han estat desxifrades, publicades i fins i tot transformades en una pel·lícula.

Première ascension du Vignemale conté la part dels manuscrits d’Ann Lister que tracten de l’ascensió al Vignemale. El text ha estat traduït per Luc Maury i s’acompanya amb molta informació addicional que ens parla del pirineisme de l’època i ens descriu la biografia muntanyenca i viatgera de la protagonista, fins a la seva mort a Kutaissi (Geòrgia) i el destí de les seves despulles i diaris íntims. Les anotacions de Miss Lister, que ens mostren amb detall el seu dia a dia, ens ajuden a copsar com es vivia fa quasi dos-cents anys. Ella hi expressa les seves preocupacions per poder demostrar la veritat sobre la seva ascensió, la descripció acurada de la confecció del valuós certificat d’ascens i els seus anhels, reflexions i desitjos en general. Cal felicitar l’editor per la iniciativa d’incloure aquest text excepcional a la seva “Collection Initiales”, la qual ha aportat altres obres de caràcter històric i pioner del pirineisme, com per exemple la crònica de la primera ascensió a l’Aneto, escrita de primera mà per Tchihatcheff i Albert de Franqueville… però això ja és material per a una altra entrada del blog.

Fitxa:

• Títol: Première ascension du Vignemale. Le 7 août 1838.

• Autor: Ann Lister. Traduït i presentat per Luc Maury.

• Idioma: Francès.

• Edició: Juliol de 2012.

• Editorial: Éditions Cairn, Pau.

• ISBN: 978-2-25068-272-3.

• Pàgines: 105.

• Gènere: Història del pirineisme.

• On trobar-lo: Catàleg General de les Biblioteques de França.

Diari íntim d’Ann Lister que narra la primera ascensió oficial al Vignemale. A l’esquerra apareix el certificat d’ascensió signat pels guies l’any 1838, que va sortir a la llum 130 anys després. Obtingut de l’Alpine Journal, 1968. Fotografia: Gray Studios. Copyright: Vivien Ingham.

El massís del Vignemale, vist des del Taillón. Autor: Òscar Masó Garcia.

El massís del Vignemale, vist des del Taillón. Autor: Òscar Masó Garcia.

"Metres avall"

 

Metres avall és una obra que es podria qualificar d’inclassificable, situada a cavall d’un recull de relats biogràfics d’escalada, d’una novel·la policíaca o d’un treball d’investigació sobre la història de l’escalada a Montserrat. El seu autor, el jove manresà i escalador clàssic Jordi Pina, va tenir l’encert de recopilar en aquest llibre tot un reguitzell de cròniques de grans caigudes d’escaladors clàssics a Montserrat que ho van poder explicar, amanit amb una acurada precisió i farcit de moltes dades i xifres, les quals delaten la seva professió d’enginyer. De fet, el text ens apropa a la vida dels protagonistes abans, durant i després del succés, amb una prosa rigorosa, austera i directa, i envoltada d’un cert aire periodístic.

Els capítols se succeeixen entre agulles, parets i personatges de tota mena, alguns coneguts dins del món de l’escalada i d’altres no tant, però val la pena conèixer-los, ja que hi apareix un estol ben ric i divers de procedències, èpoques, edats i clubs de muntanya. De fet, Metres Avall aporta el seu valuós granet de sorra a la història de l’escalada a Montserrat des d’una perspectiva innovadora i sorprenent, i a més cal felicitar-se per la implicació de l’editorial, que ha cregut en la idea.

Com a tast del llibre només cal citar els noms d’alguns dels capítols per fer-se una idea de les experiències d’espant que s’hi narren. Aquests estan ordenats enginyosament de forma incremental des de la caiguda més curta de 20 metres del Projectil fins a l’esgarrifós vol de 120 metres de la via Vilanovins:

“Para, para, para!”; “Em vaig notar com en una rentadora”; “Tornarem a escalar, oi?”; “No trobava el meu company”, etc.

Des del primer capítol, que narra la caiguda més curta que és de 20 metres (els quals ja són una barbaritat), el llibre captiva:

“En aquest moment i de forma inexplicable, va començar a caure. Va caure els 20 metres de la tirada i es va aturar just al costat de la Laura. Ella, tan al·lucinada com ell, li va dir sorpresa “què hi fas, aquí?””

Per tot plegat no cal dir que és un llibre 100% recomanable a les escaladores i escaladors de tota mena i a qualsevol enamorat de la muntanya que tingui interès i curiositat. Cal ressaltar també que els que hagin tastat sobretot l’escalada clàssica aquesta obra els farà recordar i reflexionar sobre el nombre de cops que hom ha estat a punt de viure un malson d’aquest estil o, simplement, en quants d’ells s’hi ha vist implicat. Metres Avall és també una bona eina que pot ajudar a comprendre i a aprendre dels errors o imprevistos que s’hi narren, per poder estimular al lector a practicar l’escalada amb el màxim de preparació, concentració i, per sobre de tot, modèstia i respecte.

Tant de bo el Jordi Pina ens continuï regalant més literatura fresca i nous coneixements sobre el món de l'escalada i la muntanya en general, tal com ha fet amb aquesta òpera prima, que confesso que es devora ràpidament i hom voldria que s’allargués més!

Fitxa:

• Títol: Metres avall.

• Autor: Jordi Pina Estany.

• Idioma: Català.

• Edició: Març de 2023.

• Editorial: Ediciones Desnivel. Madrid.

• ISBN: 978-84-9829-631-0.

• Pàgines: 142.

• Gènere: Història de l’escalada.

• On trobar-lo: Xarxa de biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

El coll de Migdia, a Montserrat, amb l’arrogant paret del Plec de Llibre Superior en primer pla i a mà esquerra, escenari d’una de les caigudes més esgarrifoses del llibre. Autor: Òscar Masó Garcia.