"Retour à la montagne"

 

Aquesta novel·la de l’incansable escriptor francès Roger Frison-Roche (1906-1999) és la continuació de “La Grande Crevasse” (Grieta en el glaciar), ressenyada en un post anterior i que l’autor va escriure deu anys abans. Tots dos llibres, junt amb l’obra més internacional i famosa de l’autor, “Premier de cordée” (El primer de la cordada), formen una trilogia que no podria faltar en la llibreria de cap amant de la literatura clàssica alpina de tots els temps. Malauradament, aquesta tríada no es pot gaudir a casa nostra si no es coneix el francès, ja que dels tres llibres citats el que ara ens ocupa, “Retour à la montagne “ (Retorn a la muntanya), no ha estat mai traduït al castellà ni al català, que se sàpiga.

La novel·la ens situa a l’època d’entreguerres del segle passat, i ens parla de la vida i miracles de Brigitte, la vídua d’un guia molt apreciat per la Companyia de Guies de Chamonix i dels habitants de la regió. És la història de superació d’aquesta dona, diríem que titànica, per fer-se un lloc dins d’una societat terriblement hostil on tothom l’acusa de ser la culpable de la mort del seu marit. Amb la seva lluita incansable, digna d’elogi, malda per fer-se un nom dins d’aquesta comunitat que la vol anul·lar del mapa.

Sense donar massa detalls de l’argument de l’obra per evitar un espòiler no desitjat, i perquè el lector pugui assaborir-lo tal com el va trenar Frison-Roche, cal dir amb grans pinzellades que la novel·la està dividida en dues parts més o menys diferenciades: la primera és menys muntanyenca i es dedica a recrear els personatges i la societat en què viuen, amb les seves vicissituds i els problemes de residir en un ambient alpí de primer ordre, i la segona part ens transporta de ple a l’escenari alpí, majestuós i cru del massís del Mont Blanc, el terreny de joc per antonomàsia de l’autor. S’hi narren accidents angoixants i situacions límit de rescat, la vida dels guardes dels refugis d’alta muntanya i sobretot el dia a dia extenuant dels portadors de provisions d’aquests indrets, amb la seva rutina exercida dins la soledat més absoluta i en unes condicions a voltes duríssimes. També l’escalada en solitari se’ns presenta tan intensa que no caldria dubtar que Frison-Roche la va practicar més d’un cop:

"... ell havia promès, aquell mateix vespre, que seria prudent i va complir la seva paraula. Cap maniobra falsa i tots els moviments foren precisos, calculats. Tan sols es tractava de no exaltar-se, de calmar la seva joia, aquesta joia del combat solitari, sense cap altre testimoni que el d’un mateix."

Al llibre l’emoció es dispara quan entra en escena la lluita per vèncer els darrers "grans problemes" dels Alps, o sigui les darreres cares nord verges, així com les seves tragèdies inevitables, conduïdes per un sentiment competitiu internacional, preludi indefectible dels esdeveniments que desembocarien en la Segona Guerra Mundial:

“Al davant, dominant la vall nevada, s'alçava de forma desproporcionada la cara nord de les Grandes Jorasses, i com més s'avançava cap a la immensa paret, més semblava créixer, envair el cel, esclafar el paisatge amb la seva massa.”

A l’obra afloren pinzellades autobiogràfiques detectables en alguns dels guies que hi apareixen, i sobretot amb l’exposició del rebuig frontal de la comunitat de guies davant qualsevol intromissió considerada “estrangera” per a ells, situació que l’autor va viure en pròpia carn.

En definitiva, totes les virtuts de l’escriptura trepidant del polifacètic Frison-Roche, l'anomenat “home de la neu i de la sorra” per la seva predilecció per la muntanya i pel desert, segurament us atraparan de nou.

Fitxa:

• Títol: Retour à la montagne.

• Autor: Roger Frison-Roche.

• Idioma: Francès.

• Edició original: Éditions Arthaud, 1957.

• Editorial: Éditions J’AI LU, octubre de 2021, París.

• ISBN: 978-2-290-23329-0.

• Pàgines: 350.

• Gènere: Novel·la.

• On trobar-lo: Catàleg General de les Biblioteques de França.

L’exquisida façana de la seu de la Companyia de Guies de Chamonix. Autor: Òscar Masó Garcia.

"Carnet d'un esquiador (1915-1930)"

 

No podem deixar d’agrair aquells predecessors que varen ser testimonis i part activa dels orígens de la nostra afició i a més ho van deixar escrit per al nostre gaudi. Aquest és el cas de Josep Maria Guilera i Albiñana (1899-1970), autor de “Carnet d’un esquiador (1915-1930)”, una obra molt interessant per a qui li agradi mirar enrere en el passat, ja que es trobarà amb un recull de memòries històriques sobre els inicis de l’esquí a casa nostra abordades des d’una perspectiva personal, apassionada i amena, lluny de ser un recull fred de dades i registres. De fet, no cal ser un perfecte esquiador o esquiadora per poder gaudir-lo.

En el llibre, Guilera ens descriu la seva intensa i fructífera relació amb l’esquí, en el moment que va passar de ser una afició vinguda de l’estranger i practicada precàriament per ben pocs i sense cap infraestructura, fins a esdevenir un esport de masses amb un calendari de competicions que cada cop anava a més. Entre els seus companys hi apareix un Lluís Estasen pletòric que es lluïa esquiant, entre noruecs i el seu germà. Són experiències de fa cent anys que ens posaran el somriure als llavis molt sovint, però alhora ens sorprendran davant l’admiració que llavors ja se sentia per la muntanya. Per exemple, en el segon capítol, de l’any 1919, ens descriu la vista que s’albira des dels Rasos:

"En un darrer terme tot proper, allargassen el perfil tres muntanyes inconfusibles de la terra: Montserrat, Sant Llorenç i el Montseny, trinitat gloriosa, segell indispensable de tot catalaníssim panorama".

…o com la comunicació humana millora exponencialment a la muntanya, sense embuts, sobreentesa:

"Un crit a tall de salvatge vol dir allí dalt moltes coses més que les millors frases fabricades per l’enginy a la terra baixa".

 De fet, els capítols ens transporten a través d’un relat imparable i trepidant pel dur aprenentatge, a voltes autodidacta, de la descoberta i la pràctica de noves tècniques com el telemark; les discussions lingüístiques fabrianes com la de l’ús del mot esquí en comptes de ski, que Guilera va defensar; els accidents i la competició aferrissada davant dels adversaris d’altres regions; el sofriment per la precarietat de mitjans i l’alegria davant dels petits i grans avenços; les èpoques tristes de manca total de neu o, en canvi, les d’innivació excepcional, que provocaven l’estrepitós col·lapse dels medis de locomoció. També hi surt reflectit el paper de la dona en aquella època, clarament molt allunyat dels valors de la societat actual. A més a més, Guilera ens parla del xalet de la Molina i l’irresistible reclam que va suposar per a la comunitat esquiadora, i moltes altres reflexions i anècdotes que cal descobrir durant la lectura del llibre.

La Cerdanya, un dels escenaris del llibre, amb la Serra del Cadí al fons, vista des dels peus de la Carabassa. Autor: Òscar Masó Garcia.

Per completar la biografia de Guilera cal remarcar que com a soci del Centre Excursionista de Catalunya que va ser va formar part de la plèiade de pioners de l’alpinisme català, fent costat a l’insigne Lluís Estasen en moltes de les seves activitats històriques practicades a casa nostra, als Pirineus i als Alps. Va escriure mitja dotzena de llibres i nombrosos articles de divulgació muntanyenca en diferents publicacions de l’època, i se’l considera un promotor dels esports d’hivern al Pirineu. Va presidir la Federació Catalana d’Esquí i va ser delegat d’esquí del Comitè Olímpic Espanyol, entre altres responsabilitats.

 Com a cloenda cal afegir que dues dècades després de publicar-se el llibre ressenyat, el va llegir el reconegut muntanyenc i escriptor Josep Barberà i Suqué, i en el seu acurat llibre “Excursionistes recordats” no es va oblidar de Josep Maria Guilera i la influència que va exercir en la generació de Barberà la seva obra, tot afirmant categòricament que…

 "En aquelles èpoques de poca literatura de divulgació excursionista i dels esports de neu, ens entusiasmàvem amb els llibres que ens venien a les mans, i la forma narrativa de Josep Maria Guilera era atraient de veritat".

 

Fitxa:

• Títol: Carnet d’un esquiador (1915-1930).

• Autor: Josep Maria Guilera i Albiñana.

• Idioma: Català.

• Edició: Abril de 1931.

• Editorial: Llibreria Catalonia. Barcelona.

• Pàgines: 246.

• Gènere: Assaig (memòries històriques).

• On trobar-lo: Xarxa de biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.