En aquesta nova ressenya, que està dedicada a la
darrera obra publicada pel muntanyenc, guia de muntanya i guarda de refugi Josep
Baqués Soler (Ripollet, 1957), titulada “Pica d’Estats. Breu resum
històric”, aprofito l’ocasió per reivindicar la seva interessant obra
literària dedicada en gran part als Pirineus i publicada dilatadament al llarg de
més de vint-i-cinc anys. Aquest llibre, de facció senzilla i amenitzat amb
imatges, és agradable i entretingut de llegir, com tota l’obra de Baqués, fins
al punt que, sens dubte, se us farà curt!
Les seves pàgines ens transporten als inicis de la descoberta d’aquesta muntanya pirinenca, que té la merescuda fama de ser el sostre de Catalunya amb els seus 3.143 metres, un fet que la va convertir, fa més de dos segles, en un pol d’atracció dels primers exploradors dels Pirineus. Baqués ens dona a conèixer tota mena de personatges ben variats que formen part de la història de la conquesta d’aquesta muntanya, entre els quals van destacar inicialment els habitants locals, sovint anònims i que des de sempre han estat vinculats als cims de la Pica i els seus voltants, i acaba citant els pirineistes més famosos com foren Henry Russell, Maurice Gourdon, Vincent de Chausenque i també els catalans Juli Soler i Santaló, el poeta Jacint Verdaguer i l’interessant testimoni de Pere Gabarró, que va quedar immortalitzat en batejar-se la punta oriental de la Pica d’Estats amb el seu nom.
Josep Baqués
ens dona les claus de la història que narra el llibre:
“El cert és que la immensitat mateixa de la muntanya, així com la seva història, va estretament lligada a la història de l’home, que és qui finalment li dona el nom, li rendeix admiració i crea la seva crònica.”
 | |
|
La forma amena d’escriure de Josep Baqués invita a
llegir tota la seva obra, elaborada de forma humil i sense grans pretensions,
però amb una passió desbordant i un ritme de descripció dels esdeveniments i
els fets històrics que realment atreu. No hi trobareu treballs enciclopèdics de
la talla de savis erudits pirineistes com el tristament desaparegut Alberto
Martínez Embid, si és que existeix algú que hagi pogut superar el monstruós
llegat de l’enyorat Embid, però cal aplaudir la iniciativa de Baqués, que tal
com ell confessa en una altra obra seva, dedicada a la Vall d’Aran:
“…atès que sento una veritable passió per la història
del pirineisme, no he pogut vèncer la temptació d’investigar sobre la història
i la naturalesa d’aquest moviment a l’Aran. A continuació us n’ofereixo els
resultats.”
La passió de Baqués per les muntanyes li va arribar de petit a través del seu pare, que també va ser un ferm muntanyenc. Des de ben jove, el Josep s’hi va sentir tan fortament atret que va decidir que no se separaria mai de les muntanyes, escalant, obrint-hi nous itineraris, esquiant i fent-se guia de muntanya l’any 1979. Certament, si seguim la seva trajectòria vital, que ha estat sempre lligada de forma passional com a practicant i ensems com a professional de la muntanya, es podria pensar que de cada lloc on ha estat ha volgut mostrar la seva gratitud i estimació publicant-ne una obra literària. Això és una simple suposició personal, que pot ser falsa, però aquest supòsit es podria deduir en tres llibres. Un d’ells es va gestar quan Josep Baqués era molt jove i es va estrenar en l’ofici de guarda, en concret al refugi Ernest Mallafré (1976-1981), situat als peus dels majestuosos Encantats, i molts anys després va publicar un llibre molt entretingut i recomanable: “Els Encantats. 100 anys d’història” (Garsineu Edicions, 2004). Posteriorment, va fer de guarda al refugi de Colomèrs durant més de quatre dècades (1982-2024), i va publicar-ne l’exquisida i elaborada guia “El refugi de Colomèrs” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002). Finalment, Baqués va anar a viure a la Vall d’Aran, i com era d’esperar va publicar l’interessant llibre “Les muntanyes d’Aran i el pirineisme. Una síntesi històrica” (Garsineu Edicions, 2010). A banda d’aquests llibres, que com he exposat semblen sorgits d’un acte generós seu d’homenatge als llocs on ha estat, cal esmentar la seva primera obra, que va encetar la carrera literària de Baqués, titulada “Les raquetes de neu” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997), dedicada a aquest esport hivernal que en aquella època va esdevenir un boom. A banda dels llibres, també ha publicat nombrosos articles a diverses publicacions de muntanya.
 |
| Portades dels llibres publicats per Josep Baqués, a banda del que es ressenya en aquest post. Autor: Òscar Masó Garcia. |
 |
| D’esquerra a dreta: Jan Ballbè, trail runner i guia de muntanya ullastrellenc, Òscar Cadiach, primer català en fer els 14 vuitmils sense oxigen, i Josep Baqués durant la presentació d’aquest llibre a l’emblemàtica llibreria Naturallibres d’Alins. Autor: Òscar Masó Garcia. |
Per acabar, cal donar les gràcies a la gran tasca
divulgadora de Garsineu Edicions, principal editor de Baqués i
divulgador de moltes altres obres ben interessants de la regió pirinenca. I també
cal destacar l’abnegat treball d’investigació i divulgació sobre el Pallars que
du a terme l’historiador Pau Farré Cuadrado, el qual ha fet la revisió
del text d’aquest llibre en qualitat d’expert sobre la història local
pallaresa, i a qui desitjo que continuï divulgant i publicant tot allò que li
plagui!
Fitxa:
·
Títol: Pica d’Estats. Breu resum històric.
·
Autor: Josep Baqués Soler.
·
Revisió del text: Pau Farré Cuadrado.
·
Idioma: Català.
·
Edició: Març de 2024.
·
Editorial: Garsineu Edicions.
·
ISBN: 978-84-18806-37-7. D.L.: L 221-2024.
·
Pàgines: 88.
·
Gènere: Història del pirineisme.
·
On trobar-lo: Xarxa de biblioteques Municipals de la Diputació de
Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada