"Univers Foradat"

 

L’escalador aperturista clàssic i escriptor Josep Jané Vallvey (Tarragona, 1971) enguany ens ha regalat l’exquisit “Univers Foradat. Alguns apunts sobre escalada al Montsant”. Aquest llibre amaga, a pesar del modestíssim eslògan d’“Alguns apunts…” una petita joia literària que glossa d’una forma molt entenedora i amena la història de l’escalada clàssica a la serra del Montsant. Aquesta majestuosa serra se situa a la comarca tarragonina del Priorat i es troba constituïda per roca bàsicament conglomerada, farcida de cingleres com la façana sud de la Serra Major i de roques enormes i arrodonides com els Tres Jurats o l’impactant Bisbe de Fraguerau, que a la dècada dels anys quaranta del segle passat van començar a atraure les mirades dels primers excursionistes-escaladors que s’hi atansaven.

Josep Jané es va aficionar a l’escalada des de ben jove, ascendint les agulles i parets de les muntanyes tarragonines, i de mica en mica va anar visitant llocs cada cop més llunyans, a la recerca de l’aventura vertical. Al mateix temps, se sentia atret per llegir i conèixer la història que s’amaga rere les vies i els cims que anava ascendint. Aquest interès per saber l’origen i l’evolució històrica de les activitats alpinístiques dels llocs que visitava el va dur a encetar la seva faceta literària, una decisió gens habitual en el si de la comunitat escaladora en general, atès que molts s’estimen més satisfer els seus desitjos d’anar escalant a tort i a dret, i no pas d’investigar i divulgar sobre el passat i present del seu esport. Però, sortosament, Josep Jané és una rara avis dins la seva espècie: escala clàssic i obre vies en aquest estil, una raresa; li agrada investigar sobre la història de l’escalada clàssica, fins i tot entrevistant els predecessors, un fet tampoc gaire habitual; a més, és protagonista privilegiat d’una part de la història que ens conta, un aspecte tampoc fàcil d’acomplir; i si semblava que tot això no era prou insòlit, li agrada plasmar-ho en paper, amb reflexions i conclusions personals incloses, i escriu molt bé i enganxa, i això és encara més estrany. Però el que resulta excepcional, lloable i meritori és que a més a més ho pugui publicar, i sobre indrets que no són ultraconeguts com sí ho són Montserrat, Pirineus, Alps o l’Himàlaia!

D’aquesta forma Josep Jané ha materialitzat la seva inquietud divulgadora escrivint sobre la història no escrita del seu camp d’acció més proper, publicant l’any 2006 amb l’editorial Cossetània la seva òpera prima “Escalada clàssica a les Muntanyes de Prades. Crònica d’ascensions mítiques i batalles perdudes”, una obra absorbent i molt, molt ben treballada, que donaria per fer-ne una ressenya a part en aquest mateix blog. En aquesta primera obra Jané descriu amb detall, passió i profundes reflexions la història de la pràctica d’aquest esport en aquestes belles contrades, tan eclipsades de sobte per l’auge irrefrenable de l’escalada esportiva. Tot plegat ho va amanir amb una segona publicació a dins de la mateixa editorial, que va sortir al cap de poques setmanes en forma d’una guia d’escalades que complementava el primer llibre, titulada inequívocament “Guia d’escalada clàssica a les Muntanyes de Prades”. Aquell mateix any Josep Jané va publicar també un elaborat treball sobre un preciós indret situat a prop del monestir de Poblet, titulat “Història de l’escalada al barranc de Castellfollit”. El text va aparèixer dins del llibre dels “Actes de les segones jornades sobre el bosc de Poblet i les muntanyes de Prades”, organitzades pel Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN).

L’any 2006, Josep Jané es va donar a conèixer al món de la literatura sobre l’escalada clàssica publicant els dos llibres de l’esquerra i un treball en el recull de la dreta.

Transcendència

Divuit anys més tard (quasi res!) Josep Jané ha tornat a publicar, aquest cop amb el sorprenent “Univers Foradat”, de nou tractant la història de l’escalada clàssica, però com s’ha esmentat abans, parlant d’una altra regió, la serra del Montsant. En aquesta serra, poc coneguda en comparació amb altres regions, l’escalada esportiva, els graus equipats, el senderisme i l’atractiva oferta gastronòmica i patrimonial són els principals reclams. En última instància hi resta l’escalada clàssica, encara que aquesta va ser-hi practicada abans que les massificades vies esportives o camins equipats, quan simplement s’anomenava “escalada”, tal com diu Josep Jané, sense necessitat de cap afegit que la diferenciés d’altres modalitats que apareixerien més tard.

Cal dir que per a les escaladores i escaladors que viuen i hem viscut l’apassionant febre de l’obertura de vies clàssiques aquest llibre pot suposar un gaudiment impagable, que ens pot retornar vivament els records i vivències personals viscudes, sense importar si l’obra de Jané se situa en un indret on potser no hi hàgim escalat mai. El que atrapa sense remei és la seva forma espontània, decidida i transparent de recrear les motivacions personals, humanes, socials i subjectives dels protagonistes del llibre. Si, a més, hi apareixen noms i aventures de pioners amb els quals hem tingut coneixença o simplement hem rebut d’ells una profunda inspiració davant la seva obra i activitat, la lectura resultarà sublim. Això pot succeir en llegir les pàgines que dedica Josep Jané a predecessors irrepetibles com Sebastià Figuerola, Josep Maria Jansà, Josep Maria Torras, Kildo Carreté i tants d’altres. En el cas de l’incansable Josep Barberà Suqué, un dels pioners més matiners a l’hora d’explorar el Montsant, Jané ens descriu de forma exquisida de quina forma Barberà acudia a la crida indefugible de les grandioses roques verges,…

“…les quals el veien venir com un follet que tard o d’hora retorna al seu amagatall predilecte”.

O la romàntica descripció de l’amistat entre Benjamí Vaqué i Josep Maria Torras per tal de protagonitzar la primera i tardana ascensió a la monolítica roca del Xollat l’any 1981:

“La comunicació entre els dos amics escaladors era d’un sentimentalisme arcaic, i alhora eficaç, ja que l’única cosa que necessitava per ser efectiva era la fidelitat entre l’un i l’altre”.

L’espectacular Bisbe (o Bèlit) de Fraguerau, escenari de les primeres escalades de dificultat del Montsant. Autor: Òscar Masó Garcia.

L'aperturisme clàssic

Aquesta obra amaga un missatge que és imprescindible de desxifrar per a qualsevol persona interessada en la història de l’escalada al nostre país, i sobretot si li agrada l’escalada clàssica i tot el que implica a l’hora de llegir el traçat a seguir, d’explorar o d’obrir noves línies des de la base de la paret o de l’agulla cobejada. El llibre té una transcendència molt rellevant per a la serra del Montsant, i a més ha estat escrit per un profund coneixedor del massís, que ha entrevistat, contactat i buscat qualsevol dada dels pioners i de tots els que els seguiren. Amb prosa trepidant, sincera, fresca i engrescadora ens parla del gran desconeixement tècnic i la precarietat dels materials dels primers anys, de la manca de mapes i d’informació sobre els accessos i camins, de la quasi impossibilitat de saber quins altres escaladors havien anat abans, però també ens descriu la posterior millora de l’equipament i de la cartografia, de l’augment de l’interès col·lectiu, sobretot vers la Serra Major i la seva vertiginosa Falconera, així com l’esclat de l’escalada esportiva, amb el canvi de mentalitat global que va suposar en l’impàs de les dècades de 1980 a 1990, la qual cosa ho va aclaparar gairebé tot, a més de l’arribada de les restriccions d’escalada, que van venir per anul·lar, paradoxalment, la possibilitat de repetir les primeres gestes dels pioners, i també de l’aparició de les polèmiques i els malentesos causats pels egos i rivalitats entre escaladors clàssics, superposant-se tristament a la bellesa d’un indret tan majestuós.

Jané ens conta que la irrupció sobtada i contundent de l’escalada esportiva al Montsant, motiu pel qual avui és una meca mundial en aquesta especialitat, no es va acabar imposant a tots, perquè:

“…hi van arribar alguns escaladors creatius que se sentien més incentivats per les adversitats que per les comoditats.”

D’entre ells cal citar el propi Jané, que en primera persona ens dóna una fotografia profunda i realista de l’aperturista clàssic, que en el seu propi cas es considera “un aperturista que ha nascut massa tard”, però que per sort encara ha trobat terreny verge per crear noves vies, com aquesta que va obrir junt amb la seva companya Maira Ros, en la que diu:

“Quan es va a obrir, les penúries de l’aproximació sempre es veuen compensades per la satisfacció de la descoberta.”

I també hi trobarem altres afirmacions ben contundents, les quals, qui les hagi viscudes amb més o menys intensitat, li provocaran un petit somriure còmplice als llavis:

“L’aperturisme és un mal crònic, incurable, i que genera una addicció insalvable”.

Per tot plegat es podria dir que aquesta obra de Jané és també un petit decàleg de l’aperturista clàssic narrat a través d’una introspecció franca i molt sincera. Per tal de concloure aquesta ressenya, i mirar de no eternitzar-la com un servidor voldria, s’ha de dir que ve a ser com una lliçó d’aprenentatge i coneixement de l’evolució del món de l’escalada a casa nostra, no només des del punt de vista tècnic, físic i material, sinó també des del vessant més humà i social, i això el fa molt recomanable a qualsevol lector o lectora, encara que no conegui gaire, o gens, el Montsant o l’escalada. Com a únic detall a esmentar que es podria esmenar, cal dir que a l’obra li hauria calgut una revisió ortogràfica potser un xic més profusa.

I fins aquí acabo. Només em queda felicitar l’editorial Piolet per haver cregut en aquesta obra, i desitjar que la beneïda predisposició a l’escriptura de Josep Jané Vallvey no trigui tant a donar nous fruits… i em consta que, feliçment, ben aviat en tornarà a donar!

Fitxa:

·         Títol: Univers Foradat. Alguns apunts sobre escalada al Montsant.

·         Autor: Josep Jané Vallvey.

·         Idioma: Català.

·         Edició: Abril de 2024.

·         Editorial: Piolet, S.L.

·         ISBN: 978-84-127671-4-8. D.L.: B 7303-2024.

·         Pàgines: 174.

·         Gènere: Història de l’escalada.

·         On trobar-lo: (Segurament apareixerà a la Central de Biblioteques de Tarragona).

La llarguíssima cinglera sud de la serra Major omple d’històries ben emocionants el llibre. D’esquerra a dreta: la Falconera, la roca de les Onze, el Dau i la roca del Xollat. Autor: Òscar Masó Garcia.