"Anton Oitzinger. Vita di una guida alpina"

 

El llibre “Anton Oitzinger. Vita di una guida alpina”, que en català vol dir “Anton Oitzinger. Vida d’un guia de muntanya” tracta d’una temàtica poc freqüent com és la biografia d’un guia d’alta muntanya històric, en aquest cas d’Anton Oitzinger (Valbruna (Itàlia) 1860-1928). A aquesta raresa cal afegir, a més, que qui l’ha escrita és, encara que sembli sorprenent, un dels seus clients, el cèlebre alpinista austrohongarès Julius Kugy (Gorizia (Itàlia) 1858 – Trieste (Itàlia) 1944). I dic raresa perquè antigament els guies eren sovint menystinguts i posats en un segon pla mentre que els seus clients eren considerats els herois de les gestes que realitzaven, a pesar d’haver-les efectuat gràcies als esforços i la perícia d’aquests guies. Malauradament, aquesta mala praxi avui en dia encara no està erradicada del tot i només cal fixar-se, per exemple, amb els xerpes del Nepal i les notícies que a vegades apareixen denunciant aquestes situacions.

 No obstant això, hi ha hagut casos en què aquest fet no s’ha produït pas, ja que hi ha hagut alpinistes de renom que han volgut retre tribut als abnegats guies de muntanya que els han obert el camí per assolir les seves proeses alpinístiques. Noms il·lustres com els de Mummery, Whymper, Brulle o Russell varen lloar sovint el mèrit dels seus guies, uns homes que durant els inicis de la pràctica del muntanyisme no pertanyien a cap col·lectiu específic que els protegís ni els formés. Aquells guies autodidactes, sovint improvisats i escollits “a ull” pels seus clients eren de classe molt humil, rude i senzilla, i provenien normalment dels mateixos pobles situats a les faldes de les muntanyes que els seus adinerats pagadors cobejaven. De fet, el guiatge els oferia un benefici extra per a les seves migrades i precàries economies.

Dins d’aquest context, cal dir que el llibre ressenyat és un meravellós exemple d’enaltiment d’un guia en mans del seu client. A dins seu es pot copsar la intensitat del tribut i homenatge pòstum que Julius Kugy, considerat per a molts com el pare de l’alpinisme modern als Alps Julians, va voler oferir a un dels seus guies més estimats i apreciats, l’Anton Oitzinger. L’obra ens parla de la vida i personalitat d’aquest experimentat home, que va venir al món en el pintoresc poblet de Valbruna, situat als peus d’uns Alps Julians Occidentals que aleshores romanien gairebé verges. En les pàgines del llibre es poden assaborir els trets destacats del guia preferit de Kugy:

 …coratge, vigor físic, habilitat, salut, rapidesa, resistència, ple coneixement de la muntanya, de les seves dificultats, contratemps i perills, excepcional capacitat d’orientació, intuïció fulminant davant les més variades circumstàncies, una manera elevada de concebre les coses de la vida, respecte, modèstia, ànim feliç, energia i intel·ligència…”

A la casa natal d’Anton Oitzinger, situada a Valbruna, es pot contemplar una elaborada estàtua de fusta on apareixen Julius Kugy assegut i Oitzinger situat dempeus al seu costat. Autor: Òscar Masó Garcia

Tota l’obra se sintetitza dient que és com un regal literari amanit amb el segell inconfusible de qui és considerat com el "cantor dels Alps Julians". Una lectura a través de la qual desfilen tota una plèiade d’amistats, guies, cims i llocs recurrents de la fantàstica iconografia kugyana, sense mancar-hi nombroses anècdotes. Cal dir que la vena literària de Kugy va sorgir-li en la maduresa, quan la seva activitat a la muntanya ja anava en declivi i això es nota en els seus llibres, els quals desborden records, nostàlgia i evocadors sentiments del passat viscuts a flor de pell.

De la vida d’Oitzinger Kugy ens descriu la duresa dels oficis que va exercir, vinculats a l’agricultura i sobretot a la ramaderia, a través de la qual va recórrer des de la infància tots els topants de les grans muntanyes del costat de casa seva, empaitant les ovelles i les cabres que se li extraviaven. Més tard va anar a treballar a Bulgària, on va haver de ser molt fort i valent per no cedir al terror imposat per les nombroses bandes d’assassins. Anys després va tornar a Valbruna i va continuar treballant al camp, va formar una família i va combinar el seu dia a dia amb l’exercici de guia de muntanya, donant servei a Julius Kugy i altres muntanyencs de l’època. Amb ells Oitzinger va inaugurar, a cavall dels segles XIX i XX, nombrosos itineraris d’escalada que per aquells temps eren molt agosarats, passejant-se per les monumentals parets calcàries dels gegants alpins de la regió, on destaquen per mèrits propis els formosos Jôf Fuart i Jôf di Montasio. Amb Kugy va signar vies avui en dia convertides en clàssiques, i una d’aquestes vies està descrita amb pèls i senyals en el llibre a través de l’anguniós drama que van patir guia i client, junt amb dos companys més, per poder superar amb gran perill i exposició l’actualment famós “Passo Oitzinger” al Jôf di Montasio:

 “Intento mantenir-me tan quiet com puc, tenint molta cura de la corda i calculant cada possibilitat si l’Anton cau. “No puc més”, diu Oitzinger, i amb terror m'adono que li comencen a tremolar les cames.”

D’entre les nombroses descripcions d’escalades pioneres que conté el llibre cal ressaltar les fascinants jornades que dedicaven a l’observació minuciosa i atenta dels moviments dels isards, les quals els ajudaven a descobrir els passos clau, gairebé invisibles a ull nu, que els permetien vèncer els punts més escabrosos de les grans parets que volien superar.

L’obra també ens transporta als terribles anys de la 1a Guerra Mundial, durant els quals aquelles bellíssimes muntanyes varen convertir-se en front de guerra i els seus escarpats cims esdevingueren espectadors de pedra d’autèntiques atrocitats perpetrades entre les tropes italianes i les austrohongareses. A la fi del conflicte Valbruna va quedar arrasada per les bombes incendiàries i els habitants que varen sobreviure, entre ells l’incombustible Anton Oitzinger, varen haver de començar de zero.

Part del fabulós escenari rocós on Oitzinger va desplegar les seves heroiques arts escalatòries: d’esquerra a dreta: Jôf Fuart i Jôf di Montasio, vistos des del nord-oest. Autor: Òscar Masó Garcia

Aquest llibre va ser escrit per Kugy en alemany i publicat l’any 1935 amb el títol “Anton Oitzinger. Ein Bergführerleben”, sota l’editorial Leykam Verlag, de Graz (Àustria). De fet, si bé Kugy coneixia l’italià, la seva obra la va escriure en general en alemany, la llengua de la nacionalitat amb la qual va néixer, que era la de l’imperi austrohongarès. Anys després i en plena maduresa Julius va viure la 1a Guerra Mundial i la desfeta posterior d’aquell imperi, un fet pel qual va haver de resignar-se a convertir-se en ciutadà italià fins als seus darrers dies. 

Portades d’algunes de les diferents edicions que ha tingut el llibre: 1) La 1a edició, publicada l’any 1935 i escrita per Kugy en alemany. 2) Edició anglesa, traduïda per H. E. G. Tyndale, any 1938. 3) Edició eslovena de 1977. 4) Edició recent en anglès editada per Ed. Saisera l’any 2005. Recull realitzat per Òscar Masó Garcia

Després de publicar-se l’obra aquesta es va traduir a l’anglès, a l’eslovè i finalment a l’italià. Això demostra que la figura i el llegat de Kugy s’han anat mantenint vius fins als nostres dies en diferents països, si bé a casa nostra és un perfecte desconegut a causa de la llunyania i del desconeixement que se’n té dels indrets que ell va explorar a fons. Aquest llibre pot servir com a primer tast de l’obra ingent que va produir aquest pioner alpinista triestí!

Fitxa:

·         Títol: Anton Oitzinger. Vita di una guida alpina.

·         Autor: Julius Kugy.

·         Traducció: Rinaldo Derossi.

·         Idioma: Italià.

·         Edició: 1a reimpressió de la 2a edició (maig 2001).

·         Editorial: LINT (Trieste).

·         ISBN: 88-8190-086-6.

·         Pàgines: 144.

·         Gènere: Biografia.

·         On trobar-lo: Al Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques del Servei Bibliotecari Nacional d’Itàlia (OPAC-SBN). Enllaç: https://opac.sbn.it/