No podem deixar d’agrair aquells
predecessors que varen ser testimonis i part activa dels orígens de la nostra
afició i a més ho van deixar escrit per al nostre gaudi. Aquest és el cas de
Josep Maria Guilera i Albiñana (1899-1970), autor de “Carnet d’un esquiador
(1915-1930)”, una obra molt interessant per a qui li agradi mirar enrere en
el passat, ja que es trobarà amb un recull de memòries històriques sobre els
inicis de l’esquí a casa nostra abordades des d’una perspectiva personal,
apassionada i amena, lluny de ser un recull fred de dades i registres. De fet,
no cal ser un perfecte esquiador o esquiadora per poder gaudir-lo.
En el llibre, Guilera ens descriu
la seva intensa i fructífera relació amb l’esquí, en el moment que va passar de
ser una afició vinguda de l’estranger i practicada precàriament per ben pocs i
sense cap infraestructura, fins a esdevenir un esport de masses amb un
calendari de competicions que cada cop anava a més. Entre els seus companys hi
apareix un Lluís Estasen pletòric que es lluïa esquiant, entre noruecs i el seu
germà. Són experiències de fa cent anys que ens posaran el somriure als llavis
molt sovint, però alhora ens sorprendran davant l’admiració que llavors ja se
sentia per la muntanya. Per exemple, en el segon capítol, de l’any 1919, ens descriu
la vista que s’albira des dels Rasos:
"En un darrer terme tot proper, allargassen el
perfil tres muntanyes inconfusibles de la terra: Montserrat, Sant Llorenç i el
Montseny, trinitat gloriosa, segell indispensable de tot catalaníssim panorama".
…o com la comunicació humana
millora exponencialment a la muntanya, sense embuts, sobreentesa:
"Un crit a tall de salvatge vol dir allí dalt
moltes coses més que les millors frases fabricades per l’enginy a la terra baixa".
De fet, els capítols ens transporten a través d’un relat imparable i trepidant pel dur aprenentatge, a voltes autodidacta, de la descoberta i la pràctica de noves tècniques com el telemark; les discussions lingüístiques fabrianes com la de l’ús del mot esquí en comptes de ski, que Guilera va defensar; els accidents i la competició aferrissada davant dels adversaris d’altres regions; el sofriment per la precarietat de mitjans i l’alegria davant dels petits i grans avenços; les èpoques tristes de manca total de neu o, en canvi, les d’innivació excepcional, que provocaven l’estrepitós col·lapse dels medis de locomoció. També hi surt reflectit el paper de la dona en aquella època, clarament molt allunyat dels valors de la societat actual. A més a més, Guilera ens parla del xalet de la Molina i l’irresistible reclam que va suposar per a la comunitat esquiadora, i moltes altres reflexions i anècdotes que cal descobrir durant la lectura del llibre.
 |
| La Cerdanya, un dels escenaris del llibre, amb la Serra del Cadí al fons, vista des dels peus de la Carabassa. Autor: Òscar Masó Garcia. |
Per completar la biografia de Guilera cal
remarcar que com a soci del Centre Excursionista de Catalunya que va ser va
formar part de la plèiade de pioners de l’alpinisme català, fent costat a l’insigne
Lluís Estasen en moltes de les seves activitats històriques practicades a casa nostra, als
Pirineus i als Alps. Va escriure mitja dotzena de llibres i nombrosos articles de
divulgació muntanyenca en diferents publicacions de l’època, i se’l considera un
promotor dels esports d’hivern al Pirineu. Va presidir la Federació Catalana d’Esquí
i va ser delegat d’esquí del Comitè Olímpic Espanyol, entre altres
responsabilitats.
Com a cloenda cal afegir que dues dècades després de publicar-se el llibre ressenyat, el va llegir el reconegut muntanyenc i escriptor Josep Barberà i Suqué, i en el seu acurat llibre “Excursionistes recordats” no es va oblidar de Josep Maria Guilera i la influència que va exercir en la generació de Barberà la seva obra, tot afirmant categòricament que…
"En aquelles èpoques de poca literatura de divulgació excursionista i dels esports de neu, ens entusiasmàvem amb els llibres que ens venien a les mans, i la forma narrativa de Josep Maria Guilera era atraient de veritat".
Fitxa:
- Títol: Carnet d’un
esquiador (1915-1930).
- Autor: Josep Maria Guilera i Albiñana.
- Idioma: Català.
- Edició: Abril de 1931.
- Editorial: Llibreria
Catalonia. Barcelona.
- Pàgines: 246.
- Gènere: Assaig (memòries històriques).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada