“Mont-rebei. Biografía alpinística 1970-1995”

 

Després de les biografies de Juli Soler Santaló i d’Andrés Espinosa a continuació us descric no pas la biografia d’una persona sinó la d’un indret, que ha estat escrita pel prestigiós escalador i escriptor establert a Catalunya Antonio García Picazo (Tarazona de la Mancha, Albacete, 1957). El seu llibre “Mont-rebei. Biografía alpinística 1970-1995” és un testimoni únic del primer quart de segle d’exploració i descoberta per part dels escaladors de l’escenari més grandiós dels Prepirineus centrals, una muralla calcària que arriba al mig kilòmetre d’alçada i que es troba partida pel bell mig pel riu Noguera Ribagorçana, marcant la frontera entre Catalunya i l’Aragó i formant el congost de Mont-rebei. Aquest indret de dimensions colossals es troba inundat pel pantà de Canelles, que va ser inaugurat l’any 1960. Avui en dia tota la zona està molt de moda després de ser potenciada i comercialitzada de forma desmesurada, i pateix una gran freqüència d’excursionistes i amants del caiac i les vies ferrades, a banda de les nombroses cordades que any rere any s’enfilen com formiguetes per aquest mur indòmit que està dividit en dos trams: la paret d’Aragó, situada al costat occidental (aragonès), i la paret de Catalunya, situada al costat oriental (català).

El Congost de Mont-rebei amb la paret de Catalunya a la dreta i la de l’Aragó a l’esquerra, amb el pantà ple a vessar. Autor: Òscar Masó Garcia.

L’Antonio va escriure el llibre amb el seu peculiar estil poètic i evocador de les grans gestes de l’escalada clàssica i de l’alpinisme. Era la seva quarta obra i la segona que versava sobre Mont-rebei. La primera que havia escrit sobre aquest indret era la històrica i pionera guia titulada “Escalades al Montsec, Mont-Rebei” d’Edicions Pleniluni (1989), fruit del darrer esforç editorial de l’incansable Josep Maria Rodés, el qual ens va deixar abans de sortir a la llum aquest llibre del Picazo.

Portada del llibre “Escalades al Montsec, Mont-Rebei” (Edicions Pleniluni), escrit per Antonio García Picazo l’any 1989.

La segona obra de Picazo sobre Mont-rebei va ser, doncs, la que ara us presento. De fet, va ser el primer treball que ell va autoeditar, raó per la qual se’n van fer pocs exemplars i pràcticament no es pot trobar enlloc! La primera edició és de 1997 (400 exemplars) i la segona (la que aquí es descriu) és de l’any 2004 amb una mica d’ampliació de continguts i tan sols 100 exemplars.

Tot plegat és un volum molt especial, confegit amb un gran coneixement de causa, no debades l’autor ha obert 14 vies a Mont-rebei i efectuat dotzenes de bivacs penjant en els seus abismes. Amb aquest bagatge, que llavors encara anava creant, Picazo va començar a treballar en aquesta obra única, irrepetible, amb el desig que pogués transmetre de primera mà a través dels escrits redactats en calent pels seus protagonistes tot el procés de descoberta d’aquest paratge i les seves primeres obertures, que segons Picazo són les línies més lògiques i atractives del congost. De fet, fa només mig segle i escaig que aquest indret encara no el coneixia cap escalador, una cosa difícil de creure! La situació allunyada, salvatge i discreta feia de Mont-rebei un colós fugisser de qualsevol mirada forana, i no va ser fins a l’any 1970 que s’hi va obrir la primera via, la GEDE, a càrrec de Jordi Matas, Miquel Lusilla i Josep Paytubí, aquest darrer engrescat de ple avui dia en el Servei General d’Informació de Muntanya (SGIM).

 Just quan l’Antonio iniciava la seva dilatada carrera alpinística, un dia va anar a l’Hostal del Lago (actual Restaurant del Llac), proper a Tremp, després d’una escalada a Terradets, i va sentir a parlar d’un indret misteriós:

 “Allí entre la espesa bruma de los interminables comentarios alpinos, uno de los presentes sacó a la luz extraños rumores de que al otro lado de Terradets se alzaba una pared de 700 metros de altura. No dijo el nombre, o si lo dijo, no me enteré porque a partir del instante en que mencionó “700 metros de altura”, automáticamente mi cerebro dejó de atender a todo tipo de términos lingüísticos.”

 Aquell misteri va trigar en resoldre’s, per la gran dificultat d’accedir-hi sense mitjans propis i amb la necessitat de comptar amb una bona colla de dies lliures. Però finalment el dia somiat va arribar, i l’Antonio va poder visitar Mont-rebei:

 “Recuerdo muy bien que nada más verlo, todo mi ser recibió un fuerte choque emocional.”

 L’obra que us presento és fruit d’aquell primer encontre. En les seves pàgines l’Antonio ens descriu els accessos al congost, les meravelles naturals que s’hi apleguen, la climatologia, que pot ser extrema en els mesos d’hivern i d’estiu, i sobretot la història detallada dels primers escaladors que s’hi van aventurar. Ens parla de l’evolució dels materials a escala internacional, en un capítol introductori farcit de dades que bé es mereixeria formar part d’un decàleg de la història del material d’escalada. Ens posa a la pell dels joves del GEDE i la primera obertura al congost, dels atrevidíssims components del CEC que varen obrir l’any 1977 la CADE a la paret d’Aragó, una via sensacional avançada en el seu temps. De mica en mica van discorrent els primers actors i les seves obres, així com les primeres disputes per ascendir les línies més lògiques amb uns egos pujats de to però sempre mitjançant un combat respectuós i talentós. Llavors els potents alpinistes francesos van assabentar-se que hi havia un racó quasi verge fora de mides abandonat pels escaladors meridionals de l’altre costat de la frontera. Es tractava dels portadors dels cognoms il·lustres Uzabiaga, Thomas, Laffranque, Audoubert, Despiau, Fabbro, Audoubert, Galy, Dubouloz, Schulz, Munsch, Joly, Richer, etc. que immediatament obriren les xemeneies i díedres més destacats. Després despertaren els del costat assolellat dels Pirineus amb cognoms destacats com els Paül, Lalueza, Albir, Badia, Cucó, Herrero, Jover, Parera, Dalmases, Baciero, Marzo, Renom, Rigol, Bohigas, Porta, Llop, Moreno, “Paca”, Parcerises, López, Pañella, Camacho, Peña, Vila, Tibau, Vargas, Nicolau, Camprubí, Brescó, Ballart, Lluch, Solé, Arbós, etc, etc, etc. i sobretot el prolífic madrileny Jesús Gálvez amb els seus companys. També ens parla del darrer habitant de la zona, el carismàtic Santiago Domingo del poble de l’Estall, i finalment cal destacar el mateix Antonio García Picazo, que va protagonitzar-hi la primera obertura a la Península d’una via de big-wall en solitari obrint la via que du el seu nom a la paret de Catalunya (any 1982). Una proesa descrita amb detall en el llibre, així com altres realitzacions seves.

Ressenya de la via Antonio García Picazo a la paret de Catalunya, essent la primera via oberta en solitari en un big-wall a la Península. Autor: Armand Ballart Codó.

Per acabar de donar més dades sobre el llibre, cal dir que la portada és obra de Xavi Vidal, autor de molts croquis i dibuixos en altres obres. A més, a l’interior trobareu moltes ressenyes dibuixades de les vies descrites, amenitzades tal com he dit abans amb relats escrits pels mateixos escaladors oberturistes i publicats en revistes, alguns d’ells realment originals, esfereïdors i fins i tot molt còmics com el relat de la via “Pesadilla de los Dioses”. Alguns personatges que hi han deixat empremta són descrits amb cura pel Picazo, com per exemple el desaparegut terrassenc Manuel López, àlies “Manolo 1º el Grande”, que sembla que és qui va fer famós el proverbi vertical que resa:

 “ Terradets és per als nens, Regina per als homes i Mont-rebei per als superhomes.”

 La continuació d’aquesta biografia, del 1995 en endavant, ha estat extensíssima. Se’n pot copsar bona part al número especial que la revista Desnivel va dedicar a Mont-rebei l’any 2025 (Nº441), i també a la completa guia d’escalada de Luis Alfonso. Avui en dia el metre quadrat vertical verge comença a ser escadusser al congost, i les noves línies sovint enllacen trams de diverses línies o les creuen, sempre amb uns graus impensables fa cinc dècades, i participant-hi fins i tot l’eminentment esportiu Chris Sharma. Però no s’hi ha obert cap via per dalt, que se sàpiga, seguint els cànons més genuïns de l’escalada clàssica. És la petja de l’evolució a Mont-rebei.

Fitxa:

·         Títol: Mont-rebei. Biografía alpinística 1970-1995.

·         Autor: Antonio García Picazo.

·         Idioma: Castellà.

·         Edició: 2ª edició (2004).

·         Editorial: Autoedició.

·         D.L.: B-20.676-99.

·         Pàgines: 242.

·         Gènere: Història de l’escalada.

·         On trobar-lo: A l’ARGUS (Catàleg de biblioteques públiques de Girona, Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre).