El llibre que es descriu a continuació és obra del
monitor i guia de muntanya Jordi Tosas Robert (Blanes, 1968), un experimentat
alpinista català de primer nivell ben conegut dins del món de l’alpinisme,
l’exploració, l’esquí i l’escalada practicats en múltiples facetes. Compta amb
un extens historial d’expedicions a les muntanyes més altes i salvatges de
diversos continents, sovint en forma de reptes majúsculs abordats amb companys
de la talla de Jordi Corominas o Kílian Jornet, i a vegades també completament
sol. Davant d’aquesta intensa activitat, la figura de Jordi Tosas pot ser que
aparegui envoltada d’una certa àuria de misteri i misticisme per a aquells que
no el coneguin en primera persona, un fet que segurament s’accentua per les
agosarades activitats que ha realitzat, sovint en llocs remots i en situacions
límit. El llibre del Jordi, titulat “Àlgebres de la il·lusió”, es podria dir
que ve a difuminar aquest misteri, però tampoc es pot negar que potser
contribueix a engrandir-lo un xic més! Els que busquin una estricta
autobiografia com a tal no la trobaran, però sí que hi trobaran moltes de les
grans ascensions del Jordi, no sempre amb final feliç, i a voltes practicant
diverses modalitats extremes, o fins i tot flirtejant amb la velocitat amb especialistes
com el ja citat Kílian, i sempre des d'un punt de vista introspectiu, a vegades
cru, contundent, però també sovint amanit amb expressions un xic recaragolades
que amaguen rere seu un missatge mig codificat. La lectura del llibre suposa un
joc continu de recerca, que no farem sols, ja que sempre estarem acompanyats pel
Jordi.
He de reconèixer que la seva
lectura em va atrapar des de l’inici i fins al final; sempre sorprenent,
contundent, imparable. Un text molt carregat de dades, idees, vivències, amb un
vocabulari ric, variat, que fa rumiar i repensar sovint les coses. Cal estar
despert, amatent, per poder-ne copsar tota l’essència. Es nota que Tosas té
molt a dir, ja que el verb raja, es diversifica, s’endinsa a cada aventura, en
la descripció dels paisatges, de la natura, dels nadius que viuen a redós dels
gegants glaçats. Hi conviu, s’hi fusiona, i ens ho explica, a voltes emprant
fórmules i teories matemàtiques que semblen enrevessades a simple vista, però
que li donen un to científic, còsmic i diferent del missatge que ens vol
transmetre. Els que som de ciències segurament li ho hem d’agrair!
El llibre sencer és un doll
imparable de frases, consells, reflexions i sentències sobre la muntanya i el
sentit de la vida en general, amenitzat amb unes il·lustracions ben treballades
de Manuel Palacios Bartolomé, que no desentonen amb el que s'hi narra.
S’ha de dir que aquells que estem
lluny de fer les activitats del Jordi sovint ens costa imaginar quines són les
motivacions, les sensacions i la recompensa que els alpinistes d’alt nivell
experimenten quan duen a terme les seves activitats, i això és degut al fet que
normalment no ho divulguen amb detall, o simplement no en fan menció, per
simple modèstia i perquè tot allò que fan s'ho guarden dintre seu i no ho van
pregonant als quatre vents. Allò que els mou sovint és superior al simple acte
de fer-se destacar d'entre la multitud. Però dins del món de la muntanya en
general s'hauria d'agrair als que s'atreveixen a obrir el seu cor (encara que
sigui una mica), i ens deixen entrar dins del seu univers personal, compartint
amb nosaltres unes emocions que molts dels que estimem la muntanya i
l'alpinisme no arribarem mai a viure, i això succeeix amb aquest llibre. A
través de les seves pàgines perseguirem el Jordi en els moments feliços i també
en els més durs, com quan va ser colpejat brutalment en el rostre en el
Langtang Lirung, i on gràcies al Jordi Corominas, el seu mestre i mentor, va ser
rescatat i va poder sobreviure. Uns anys després va tornar al mateix lloc i es
va trobar amb un xerpa que no el reconeixia. Després de no saber com fer-li
entendre qui era ell, Tosas li va dir:
“Jo sóc el que
tu recordes que va morir”.
Dins del llibre, i sempre fidel
a les seves il·lusions, l’autor ens situa davant de molts reptes, com el d’una
de les parets més feréstegues de l’Himàlaia, la cara sud del Lhotse, que va
assetjar infructuosament i acompanyat de nou per Corominas, tot i ser conscient
que:
“Ningú és
capaç de dissuadir els qui prefereixen equivocar-se tots sols”
Pel que fa a la seva faceta de snowboarder
o de practicant de descensos d’esquí extrem fins a més de vuit mil metres,
Tosas ens transmet la sensació que es viu en els instants previs a l’acte de
llençar-s’hi de cap, ben diferents d’allò que se sent quan s’escala, perquè…
“En el moment d’esquiar,
en canvi, aquest buit t’atreu, la gravetat t’estira amb força cap al fons de la
vall i un ha de mirar cara a cara al no-res, que cau fins ben enllà, sota la
paret”
Tot plegat es tracta de
l’alpinisme en un estat pur i salvatge, del qual Tosas ens diu, sense matisos i
de forma diàfana:
“El dia que
l’alpinisme sigui segur deixarà de ser alpinisme. L’alpinisme va lligat,
indiscutiblement, a la paraula compromís. Sense risc no
existiria l’alpinisme.”
D’una forma també directa i sense embuts el Jordi
ens desvela què és el més important quan practica el solo, és a dir,
l’escalada sense corda:
“Hi ha molt poques activitats a la muntanya on la força física perdi tant la seva rellevància i on la força mental sigui tan definitiva.”
I per acabar, sense ànim de desvetllar més retalls de l’obra, cal felicitar a Tushita per donar veu a muntanyencs catalans com el Jordi Tosas, i alhora desitjar que el Jordi continuï escrivint per anar-nos ensenyant què s’amaga rere les grans aventures viscudes als escenaris naturals més impressionants del planeta.
Fitxa:
·
Títol: Àlgebres de la il·lusió.
·
Autor: Jordi Tosas.
·
Il·lustracions: Manuel Palacios Bartolomé.
·
Idioma: Català.
·
Edició: Octubre de 2023.
· Editorial: Tushita edicions. Barcelona.
· ISBN: 978-84-126988-3-1.
·
Pàgines: 144.
·
Gènere: Autobiografia
introspectivo-reflexiva.
·
On
trobar-lo: Xarxa de biblioteques Municipals de la
Diputació de Barcelona.
![]() |
Jordi Tosas signant el llibre a la Fira de la Muntanya de Vic de l’any 2023. Autor: Òscar Masó Garcia. |
![]() |
Jordi Tosas: "Vaig començar a escalar en solo a la muntanya màgica de Montserrat, aquest massís que està tan a prop del mar, de la meva Mediterrània", pàgina 106. Foto d’Òscar Masó Garcia. |