Fitxa:
- Títol: Flor de Gaube.
- Autor: Alberto Martínez Embid.
- Idioma: Castellà.
- Edició: Abril de 2001.
- Editorial: Ediciones Desnivel. Madrid.
- ISBN: 84-95760-00-2.
- Pàgines: 208.
- Gènere: Novel·la històrica.
Recull de ressenyes breus sobre llibres de muntanya llegits per Òscar Masó Garcia, amb el simple ànim d'acostar-vos a la literatura de muntanya de tots els temps i en diferents idiomes. Atenció: aquest blog s'escriu amb IH (Intel·ligència Humana, no artificial), amb els defectes i imperfeccions que això pot comportar.
Fitxa:
Aquesta és la segona novel·la més famosa de l'escriptor francès Roger Frison-Roche (1906-1999), publicada l'any 1948 amb el títol original de "La Grande Crevasse". L'autor ens mostra la vida dels guies de Chamonix de la primera meitat del segle XX a través d'una narrativa excepcional, que atrapa amb força, tal com ho fa la seva novel·la més famosa, apareguda l'any 1942 sota el títol "Premier de cordée" (El primer de la cordada).
Frison-Roche ens descriu a "Grieta en el glaciar" tots els matisos i detalls de la naturalesa brutal i encisadora del massís del Mont Blanc, realçant la bellesa d'aquests paratges i la duresa de la vida de la gent que hi vivia a redós en aquells temps. Es tracta d'una obra imprescindible i colpidora, amb un relat directe, sensible i cru però ple de vitalitat i de joventut, perfumat al cent per cent per l'ambient alpí de Chamonix. Tot es desenvolupa en una època ja passada, quan les tècniques d'escalada en roca i gel eren molt rudimentàries i precàries, i les ascensions tenien un caràcter de gesta primigènia.
L'autor va publicar la continuació de "La grande crevasse" l'any 1957 amb "Retour à la montagne", un llibre que no ha estat traduït ni al castellà ni al català. Des d'aquí s'anima a les editorials a traduir i publicar de forma actualitzada l'obra de Frison-Roche, perquè les noves generacions de muntanyencs i muntanyenques puguin conèixer i gaudir la seva prosa extraordinària i carregada d'èpica.
Roger Frison-Roche va tenir una vida molt intensa i agitada, a l'altura de les seves novel·les (o fins i tot més!). Va escriure la seva autobiografia l'any 1981, titulada "Le Versant du Soleil" (El vessant del sol), una obra que s'endevina que ha de ser molt interessant. Malauradament, a casa nostra tampoc s'ha traduït.
Breu fragment extret del llibre:
"Bajo sus pies huían vertiginosas paredes, tan próximas a la línea vertical, que uno se resistía a creer que algún día gente audaz se hubiese lanzado a su asalto. Y Zian admiró con ojos expertos aquella majestuosa vía, aquella altiva muralla, testigo de luchas gigantescas."
Fitxa:
![]() |
Un dels escenaris de la novel·la: l'estació de tren de Montenvers i l'elegant Aiguille des Grands Charmoz. Autor: Òscar Masó Garcia. |
La lectura de la darrera obra del reconegut escriptor osonenc Edu Sallent ha estat un agradable retorn a la seva escriptura virtuosa, aquest cop en forma d'autobiografia. El llibre desprèn un optimisme contagiós, en gran part narrat per un personatge molt sensible i delicat, que a voltes resulta intimista, mentre ens descriu les experiències vitals de l'autor, viscudes tot sol o acompanyat. Les seves pàgines ens transporten a multituds d'indrets, des del Montseny fins als Andes passant pels Ports, Montserrat, el Prepirineu, els Pirineus, els Alps, etcètera.
Cal ressaltar que la descripció que ens regala l'Edu de les il·lusions i neguits que viuen els oberturistes de vies d'escalada clàssica poden entusiasmar als que ho han viscut de primera mà, i segurament s'hi poden sentir plenament identificats. Qui escriu aquestes línies no recorda haver llegit abans una descripció tan real, intensa i fidedigna de tot el que li passa pel cap a un oberturista quan cerca la línia natural des del peu de via i va descobrint el terreny a mesura que ascendeix. Chapeau!
Es tracta, en definitiva, d'una obra brillant i molt recomanable, sobretot per als escaladors clàssics i als alpinistes, que ben segur els deixarà amb un regust de voler-ne més. Hi ha ben pocs alpinistes catalans que es dediquin a l'escriptura de muntanya com ho fa l'Edu, i tant de bo ens continuï delectant amb les seves obres.
Breu fragment extret d'un peu de fotografia inclòs en el llibre:
"Obrir via és el risc, la incertesa i l'exploració més bèsties que es poden experimentar en una paret de muntanya. Llavors, quan fixem la mirada vers la paret verge i incerta les papallones tornen a envair-nos aletejant eufòricament."
Fitxa: