Aquest llibre és el fruit d’un recull gairebé inèdit de
vivències de muntanya de l’insigne excursionista, periodista i jurista Francesc
Maspons i Anglasell (Barcelona 1872, Bigues 1966), transcorregudes en el
tombant dels segles XIX i XX, i compartides algunes d’elles amb il·lustres
pioners de l’excursionisme català com Artur Osona i Carles Bosch de la
Trinxeria. La seva prosa trepidant i entusiasta, amanida amb un lèxic riquíssim
i en gran part desaparegut, ens transporta a una època en què l’afició de
caminar consistia sobretot en conrear la cultura, l’etnografia, la història, la
geografia i la ciència més que no pas en la mera pràctica d’un esport. L’excepcionalitat
de l’obra es basa no tant en les sortides que s’hi narren, ja que en general
són senzilles, ben conegudes pels excursionistes de soca-rel i no molt
llunyanes, com per l’ambient històric en què discorren i per la forma en què
són descrites, a vegades ben crua i directa, d’altres sorneguera, exultant,
èpica o fins i tot esquitxada amb petites dosis d’humor i de fina ironia.
Al llarg de la seva dilatada vida, Maspons va assolir
un gran prestigi social i polític, esdevenint un prohom catalanista. Va beure
de la influència del seu pare, en Francesc Maspons i Labrós, doctor en dret, notari
i folklorista. Maspons i Labrós va ser també president dels Jocs Florals de
Barcelona i un dels impulsors de la creació del Centre Excursionista de
Catalunya, del qual va ser també president. Per altra banda, la tieta de
Maspons i Anglasell, que signava amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc, també va
influir en el nostre autor, ja que va ser una destacada escriptora de la
Renaixença catalana. Així doncs, amb aquesta inspiració familiar Maspons i
Anglasell va escriure moltes obres relacionades amb el seu ofici i les seves
idees polítiques, i al mateix temps es va anar forjant una trajectòria
excursionista, a través de la qual va ser president del Centre Excursionista de Catalunya
com el seu pare, i ensems el primer president de la Federació d'Entitats
Excursionistes de Catalunya. L’any 1951 va publicar el llibre
que aquí es descriu, censurat en una primera instància, i que per sort va
sortir finalment a la llum, en format d’un recull de vivències excursionistes
viscudes molts anys abans, en una edició tan reduïda que la va convertir en una
peça ben rara de col·leccionista.
Sortosament, Cossetània va rescatar aquesta obra de l’oblit i va reeditar-la l’any 2003 dins la col·lecció Pioners, dirigida per l’erudit historiador excursionista i bibliòfil Enric Faura, autor d’un pròleg impecable que val la pena de llegir, on emfatitza la figura de Maspons, el seu compromís amb el país i Europa, i per al qual “la pedra angular del país és la seva terra i els autèntics pobladors són els pagesos, no els habitants de les ciutats”.
Amb uns quants fragments esparsos hom pot fer-se una idea del tarannà de l’obra. El primer capítol ja ens agafa desprevinguts quan ens conta que busquen un “entrenador” per fer una sortida a Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i segons ens diu…
“Escollírem un pagès de peça sencera, ben genial i llest, i
tinguérem el goig de saber que acceptava el càrrec.”
Però al final van acabar sofrint un assedegament
majúscul, realçat amb unes expressions exquisides que, malauradament, avui en
dia resulten del tot inusuals:
“…encetant cançons que morien al primer so, devorades pel foc
que ens abrusava per dins amb un rosec que ens enfellonia, és a dir, patint com
es pateix quan la set és garfidora de debò”.
En el llibre també destaca per inversemblant i gairebé
surrealista el capítol “Una excursió dels temps heroics”, realitzada a
principis del segle XX per l’autor junt amb una colla ben dispar, formada entre
altres pel seu pare i dos germans, l’insigne Artur Osona, uns hostalers, un
barber, un pagès, uns pastors, un rector, un enterramorts, mitja dotzena de
vilatans i una parella de la guàrdia civil. En un altre capítol ens transporta
a l’altívol Carlit, des d’on ens desvela el secret de com esbrinar si hom té
una salut de ferro sense acudir a l’especialista:
“A qui fa una excursió de les que s’ho valen, la inspecció
mèdica no li fa cap falta; si al segon dia l’organisme ha respost sense refrec
ni queixa, ja pot estar segur que la màquina no té tara.”
El bon menjar i el bon beure tampoc manquen en els
relats del llibre, però tampoc defuig de les situacions summament
desagradables, com la del vi que els oferiren al santuari de Meritxell, a
Andorra:
“…el vi florit, que ens era desconegut, és inimaginable; és una
concentració reconfitada de mal gust; és la quinta essència del tast repelós;
un reactiu que sacseja les entranyes, i deixa un mal record inoblidable”.
I per acabar, un esment a un capítol dedicat a Suïssa,
d’on Maspons ens diu que allà s’han carregat l’excursionisme en pro del
turisme. I ja fa anys i panys d’això!
Fitxa:
·
Títol: Records d’excursió.
·
Autor: Francesc Maspons i Anglasell.
·
Idioma: Català.
·
Edició: Setembre de 2003.
·
Editorial: Cossetània edicions. Valls.
·
ISBN: 84-96035-64-6.
·
Pàgines: 96.
·
Gènere: Història de l’excursionisme.
·
On trobar-lo: Xarxa de biblioteques Municipals de la
Diputació de Barcelona.
 |
| El vessant nord del pic Carlit, per on discorre un dels capítols més trepidants del llibre. Autor: Òscar Masó Garcia. |
